Ho trobaré a faltar. Caps de setmana a Dushanbe, Hikes, Huhes, un cafè al segafredo m’entres pares a parlar amb tots els coneguts a la terrassa, converses de països amb noms absurds, guerres, visats, fang i aventures. Possiblement l’últim hike que he fet a Dushanbe a estat simplement normal. La caminada ha sigut fàcil, per primer cop en 4 mesos no portava les meves botes, sinó les convers falses que vaig aconseguir a Samarkanda, i per fortuna i casualitat hi havia bastants coneguts. Un dia de sol pujant muntanyes i parlant amb varis amics pel camí. Arribar al final, beure un cafè i tornar a baixar; fantàstic. Poca cosa a explicar, a part que ha sigut agradable i que al baixar, quan ens em trobat amb el grup que ha fet el recorregut fàcil un home que es diu Bruce i amb el que vaig estar parlant l’última nit de festa sobre Jazz, ens ha ensenyat alguns fòssils que havia trobat. Després, tots ( uns 30) ens hem posat a trencar pedres per trobar-ne més. Al final ne’ m trobat un de 20 cm de diàmetre. També es poden comprar de petis al museu de Dushanbe per 20 somonis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada