Entrada la Nit

Avui hi havia una gran festa a casa d’un membre de la UN. La cosa pintava bé, l’última vegada que es va fer na festa en aquest lloc hi havia contractada una banda, i el menjar i la beguda eren excel•lents. A més a més aquest cop havien repartit invitacions en paper d’aurat on estava escrit que era una festa d’etiqueta amb condecoracions. Així que com no sabíem si era broma o no, amb els meus amics Hongaresos, hem aparegut galardonats amb autèntiques medalles de l’exèrcit. Jo duia una medalla de les forces especials paracaigudistes ruses, així com també un parxe al braç esquerra, i una corbata vermella amb la bandera i l’escut de Tadjikistan. Tot i fer broma, la festa en si era seria. Tothom anava amb esmoquin, i hi havia tres persones amb autentiques condecoracions aconseguides després de molts anys de servei, entre un dells un Indi, amb un vestit tradicional i una petita daga. A la festa hi havia persones que mai havia vist i que segurament només en mouen per aquests cercles; persones impopularment uniformades i que es mantenien en un segon pla. També hi havia tres joves francesos, bastatant estrambòtics que portaven el calze de l’anfitrió. Eren com tres petits nerds jueus aprenent de l’ofici, al final però s’han desmadrat i s’han posat a ballar amb tota dona atractiva que estigues sola.
Ha sigut una gran nit i en 4 hores, hem desperto per emprendre el camí cap a Samarcanda, on tardaré dos dies en arribar.