Com ja vaig estar escrivint el meu traductor s’havia de casar poc després del Ramada, i finalment la data ha arribat. És un noi obert, d’estil europeu, gentil, intel•ligent, atractiu però segons deia la boda de conveniència s’havia de celebrar. Tot i no tenir sentiments al respecte estava content de fer feliç a la seva mare. Les últimes setmanes que vaig estar amb ell, vam estar parlant molt de tota la història, així que finalment jo tenia que assistir a la boda i n’estava content, ja que era el meu amic qui es casava.
No tinc ganes d’explicar massa detalls, les bodes tajiks duren varis dies i hi ha un protocol per cada moment, inclús en el moment d’anar al llit, quan els pares espien per saber com va la cosa. En general, avui la festa era en un restaurant (com a tot arreu), i al ser europeu he segut prop de la taula dels nuvis, on seien sense menjar ni moure’s i només s’aixecaven per fer una tímida reverencia quan algu s’acostava ballant a la taula. La núvia, no aixecava el cap. I el meu amic, tot i haver insistit en que no li importava casar-se amb una noia bàsicament preparada per ser una dona de casa, no semblava en absolut feliç.
Però jo no he inventat les normes...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada