“Ploja” vol dir dolent

Ahir vaig fer el mateix, quedar-me al mig d’una carretera per actuar tranquil•lament. Al principi, anant sol, va acostar-se un home una mica estrany que va preguntar-me algo d’un ocell. Era un home estreny, no el vaig entendre i no li vaig donar més importància, devia d’estar parlant d’una gallina. 5 minuts més tard em perseguia amb una espècie de perdiu gran a les mans. Era un ocell salvatge domesticat i crec que volia regalar-me’l , no ho sé. El fet és que va acostar-se, el va deixar anar i l’ocell va començar a perseguir uns nens (corrents no podia volar), i els nens van córrer disparats mentre ploraven. L’home va marxar en un altre direcció. Bastant surrealista.
Després vaig conèixer un home que tenia 17 fills/filles, i que em va oferir un dels seus nets (que era més gran que alguna de les seves filles), per anar fins un lloc, que pel que va dir era perillós arribar-hi. Al principi era un passeig, però després vam començar a escalar muntanya amunt. Jo anava amb botes i ell amb xancles. Hi havia trams en els que realment utilitzàvem les mans per pujar, i jo pensava per mi mateix m’entres mirava enrere “espero que el nen porti una corda o sàpiga un altre camí per tornar”. Òbviament no. La baixada va ser emocionant. Al principi vaig començar a deixar-me lliscar, gracies a petites pedres fruit d’alguna esllavissada, era com patinar. Al nen li va fer gràcia i va començar a fer el mateix. Quan el terreny es va començar a posar més i més perillós i inclinat, jo li deia “miedilna, miedlina!” a poc a poc a poc a poc! I el nen ria i no hem feia cas. Vam arribar a baix i li vaig donar 3 somonis. No solc donar propina, però suposo que és just pagar per la possibilitat que algu s’hi jugui la vida.
Entrada la tarda, vaig tornar amb l’home de 17 fills (a Africà un cop vaig conèixer un home, que era com el rei d’una comarca que deia tenir uns 153 fills, ho feia per llei), que és deia Mirzow o Mirzo (Un nom molt maco ;) ). Vam passar el temps parlant, hem va ensenyar els seus documents de militar, del partit comunista, el seu passaport soviètic, alguns mapes, etc. La URSS, segons la meva opinió va fer una bona feina aquí a canvi de productes naturals i posició estratègica per envair Afganistan. Després vam parlar d’espanya, i va al•lucinar quan vaig respondre que estava a 6000 km de Dushanbe. Hi ha un acudit que diu “que esta més lluny Cuenca o la Lluna” i la resposta és “¿és que acas pots veure Cuenca?”.
A la nit vam sopar amb el personal al jardí. Arreu es ven una espècie de tabac , que òbviament és legal i que es posa a la boca durant uns 10 minuts i després s’escup. La majoria de conductors el consumeixen, segons diuen té un lleu efecte relaxant. I si esta prohibit beure i conduir (0,0), aquest no pot ser massa nociu. Segons tinc entès esta fet a base de tabac, aigua, i pebre; però també diuen que porta merda de cabra. A més al oest del país no hi ha drogues o almenys no massa visibles. Al est en canvi, és un altre historia, s’hi poden trobar diverses coses ( jo no hi he estat mai), però segons diuen a Jhorok (una espècie de capital) , a una de les avingudes principals, hi ha una estàtua feta en honor a un traficant. És veu que era una espècie de Robbin Hod. En fi, el fet és que volia provar de que anava la cosa, així que quan un dels enginyers va treure la seva bosseta de tabac, li vaig demanar de provar-ho. Va dir rient no “eta ploja”, jo sabia el que volia dir, però amb tot l’ informació que he dit abans, no podia creure que fos gran cosa. Així que vaig insistir, i un dels xofers me’n va deixar provar. Vaig agafar molt poca quantitat, els hi vaig preguntar si així estava bé i van dir que si. M’ho vaig posar sota la llengua, com ells havien fet. I tots es van quedar mirant-me i esperant. En 30 segons tenia la pitjor borratxera que he tingut mai. 30 segons de rellotge. Em van dir escup, escup. I així ho vaig fer. No em podia estar dret. Vaig glopejar diverses vegades aigua i després el meu cos va decidir vomitar. El contable, va acostar-se per dir-me, “molt bé el nostre antic manager de projecte es va desmaiar”. Així que si algú visita Tajikistan tingueu molt de compte amb això que en diuen Conyac Tajik o també anomenat “Nos” que en rus és nas .