De Bukhara a Kiva

Un mati que ja no recordo en quin dia queia, vaig despertar aviat per anar prop d’un Bazar que es diu algo així com Karvon, per regatejar el preu d’un taxi fins a Kiva, l’altre opció era esperar a que l’autobús que va de Tasken a Urgensh (al costat de Kiva), passes per qui i tingues places. Només al arribar un taxista em va dir 25 mil Sums, que era el preu real del trajecte, per el que vaig dir “no esperaré al bus”. El viatge es a través del desert per una carretera bastant bona que perfila una perfecte línia recta.
L’autobús no va passar i el mateix taxista, va tornar una hora més tard amb dos passatgers japonesos i un Uzbec, només necessitava un passatger més, jo. L’autobus de 15 mil Sums no passava, així que vaig acceptar per 25.
Vam fer el camí en silenci i a 140 km/h, el desert era preciós i immutable, efímerament mogut pel vent. Entre animals comuns, ens va creuar per davant, altres de més estranys, com un camell i unes espècie de rates/gat amb poc cabell. Anaven en grups tenien les potes llargues i a vegades es paraven a dues potes a examinar els voltants. Eren bastant divertits (vicioli).
Al arribar a Urgensh, on aviem acordat que el taxista ens deixava, va preguntar-nos on volíem parar. Jo vaig dir “no ho se, al centre”. Els Japonesos no van dir res, no havien entès la pregunta. És increïble com els tios viatgen sense saber mes que la seva pròpia llengua. Després de molts esforços, li vaig dir al taxista que volien anar a algun lloc per comprar un bitllet d’avió d’Uzbec Airlines. Al baixar els hi vaig dir que si volien els esperava i anàvem junts fins a Kiva, uns altres 20 km, direcció sud oest, just tocant la frontera amb Turmekistan. Van acceptar. Els vaig esperar 30 minuts i vam començar a caminar per trobar una Mazusrca. Eren una parella de japonesos jove, atractiva i que va resultar interessant.