Samarkanda

Vaig caminar uns deu minuts fins al Registan, i a uns 500 metres vaig trobar un Bed and Breakfast, on podia triar si dormir en un dormitori comú per 6 dollars on només hi havia una letrina. O una habitació doble per 10 amb lavabo europeu i dutxa. Era clar, agafaria la doble.
Era un hotel de Backpakers on la major part de la gent viatjava des de Xina fins a Europa (o al revés) amb transport public , cotxe o bici. Un dels nois em va portar a canviar diners al baazar. En un banc per 100 euros et donen uns 220.000 Sums, al mercat negre uns 280.000 o 290.000. En ambos casos en bitllets de 500 o mil Sums, imagineu la quantitat de pasta que has de contar. Et donen una bossa per guardar-los. El president no vol acceptar l’ inflació.
Vaig dormir 2 nits al hotel, on realment no hi havia massa gent i vaig fer turisme per una Samarkanda que s’està convertint en un parc d’atraccions o tenda de subvenir. Els grans monuments estan envoltats per un mur suficientment grans, que no deixa veure les cases que els envolten. I grans avingudes amb tendes encara buides on es pot pagar en dollas. Les parades per menjar Xasxlic al carrer desapareixen poc a poc. I l’únic museu de la ciutat, esta sent derrocat, per ser mes alt que el Registan.
Vaig trobar un Hamam al barri jueu, just al costat de la Sinagoga, però va ser impossible fer-me un massatge per que de dilluns a dijous son dies només per dones. I era dilluns.
Samarkanda, a part dels Baazars i tres llocs amb monuments, mausoleus i madrases sembla que no hi ha massa a fer. Tot i així es una de les primers ciutats fundades a l’Asia central, i punt entremig de la ruta de la seda entre..... Shangai (¿?¿) i Venecia i Roma. Així que cal visitar-la, tot que hagi estat destruïda, enderrocada i devastada durant els segles, per convertir-se en una avinguda plena de tendes. Encara que la part del Barri Jueu, i els mausoleus dels nord est valen molt la pena.