Classe Magistral de Comunisme

Aquest matí, ben aviat, caminava en silenci al costat d’un home. Era massa d’hora per dir res. De sobte ell m’ha donat unes vagues indicacions amb la ma i jo li he fet un parell de preguntes. I quan ha vist que entenia el Rus, ha començat un discurs de vora dos hores sobre la seva vida i com han canviat els temps quan el comunisme ha desaparegut.
El tio en qüestió havia sigut policia (llavors ser policia tenia també connotacions polítiques), i en els temps en que existia la mare pàtria havia estat treballant a totes les àries per on s’aixecava la falç i el martell. Havia vist l’oest des de Ucraïna, Bielorússia i lituana, seguint pel nord des de Moscou i creuant Siberia; i alguns altres mesos a països veïns del sud com son Afganistan i Iran.
Llavors deia, l’escola era per tothom, els hospitals gratuïts, hi havia fàbriques, i per dos Rupies podies anar a treballar cada dia en avio des de Khovaling a Kuliav (2 hores de cotxe). Ara en canvi ja no existia res d’això, i sortir del país és una tortura.
Ha estat apunt de convencem del que no ha aconseguit en Gerard en tants anys, però després he entès que òbviament, tot això havia sigut després de molts anys i interessos del comunisme, i que al principi igualment tot havia estat passar gana.
Ha continuat parlant de Marx, Lenin, Hitler. I de la connexió que tothom aquí coneix amb la raça Ària. D’alguna manera aquesta línies de sang, diuen va sortir d’aquestes terres.
Algú te el telèfon d’un antropòleg?
De totes maneres aquestes històries poden no tenir cap sentit i han pogut ser fruit d’un mal entès degut a la meva mala comprensió i l’alta imaginació.