Aquest matí l’oficina seguia deserta. A més sense donar-hi massa importància ahir nit es va aixecar un vent de l’est poc important, que aquest mati ha donat pas al següent fenomen atmosfèric.
Tot i ser les 8:30 encara no lluïa el sol. El cel estava cobert d’una espessa boira seca, i els objectes d’una pols que donava a entendre que havien estat immòbils durant mesos. I en realitat aquest argument no tenia sentit, la boira no feia passar el temps i la boira no podia no ser humida. Així que per primera vegada he vist el que ells diuen vent Afgà, que amb l’energia cinètica arrossega grans quantitats de pols , que durant el dia queda en suspensió i parcialment immòbils.
Les coses perden la seva claritat, es cobreixen de penombra, pols i temps. Podria ser que fóssim a Londres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada