Uzbequistan :

En un altre dels banquets que freqüento, he preguntat a un altre comensal (el germà del líder), després de que em preguntes de on venia: “Ti sanesh adrugai spanish, adrugai chto pirixadit zdies?” I ella ha contestat que no. Que mai havia vist cap espanyol per aquestes terres, que no n’havia conegut mai cap.
Abans d’anar a dormir ahir vaig veure la peli “la casa dorada de samarcanda” De Corto Maltés. En la peli, després de rescatar al seu amic a la presó de Samarcanda , en mig de la guerra entre Rusos/Armenis i Turcs, es dirigeixen en direcció sud cap a Afganistan i just abans d’arribar a la frontera per uns moments es donen conte de que el tresor que va amagar Alexandre Magne esta ocult alla mateix. Area que ara es deu dir Tajikistan. Un altre aventura fictícia que d’una manera o un altre és part de l’historia d’aquest país. Sigui com sigui la segona quinzena de setembre agafaré un tren des de la capital cap a Uzbekistan, per conèixer per fir l’antiga Samarcanda. Tren que si volgués em duria fins a Moscú, per només de 500 somonis.
Abans Uzbequistan o gran part d’ ell era domini de Tajikistan. EN aquells temps segurament, no tenien aquests noms, però tot hi així les rivalitats polítiques entre els països continuen de forma absurda. A èpoques un dona electricitat a l’altre i en altres un subministra l’aigua que l’altre necessita. Així que quan les tensions polítiques augmenten, ambos països tanquen les aixetes. A més segons m’han dit Uzbequistan (més ric) va minar la frontera per tal que Tajiks no poguessin creuar per les muntanyes a peu.