Hay un judio en mi

Ja estem a Agost, la primera setmana acabarà més o menys al Iris celebrant el meu aniversari. Aquesta es presenta estranyament amb nous successos. La primera cosa (sempre apassionant perquè aqui no passa gaire) és que ens acompanya un nou membre Italià, que esta començant un projecte en un altre zona del sud, i vol saber com estem fent les coses aquí. Així que el primer dia d’aquesta setmana (nidielia) l’he acompanyat a veure com fem les coses aqui. Un matí interessant, des del punt de vista geològic, ja que ell es geòleg i he tingut l’oportunitat de fer-li moltes preguntes. Les muntanyes que rodegen les valls són com es pot veure a les fotos, creades amb sorra molt fina, i quasi sense cap roca. Així que al primer contacte amb l’aigua, es creen parets impermeables, que fan que l’aigua només pugui córrer, per la conca del riu, on hi ha pedres. Així es com es creen exactament pous d’aigua de pluja a la ciutat de Venecia. Però també és un problema per les fonts on nosaltres hi connectem tuberies, ja que són petites i fàcilment poden canviar de configuració i tenir la sortida d’aigua més avall. Cosa que pot succeir molt fàcilment al haver-hi algun terratrèmol, i aquí sens dubte n’hi ha.
Un altres cosa interessant que he descobert, és que just per sobre del nivell on nosaltres treballem, hi ha gent amb cubells foradats o amb el cul de reixeta removent grans quantitats de sorra i filtrant l’aigua. Busquen or! . Or fluvial, que sol aparèixer en èpoques de pluja (ara no) i que òbviament denota l’existència de mines subterrànies més grans. Preguntant preguntant, he arribat a la següent relació: 1 gram d’or a una puresa del 93 per cent, 100 somonis. Seria interessant tornar a casa carregat amb Or, Caviar i Vodka. Tot i la crisis seria un nadal diferent o millor que conformar-se només amb or, incens i mirra.
Mentre anàvem amb cotxe a més, em creuat un grup de 4 homes armats. És la primera vegada que veig un grup així aquí, pel que fa a mi m’han donat bastant de respecte. No anaven ben uniformats, de fet cada uns vestia de manera dispar. O amb uns pantalons militars, o amb jaqueta, etc. Així que estúpidament he dit que potser anaven de caça. Amb Ak-47? Ha siguit un comentari estúpid, tardarien més a recuperar trossets de conill que en veure’n un. Desprès ha resultat que eren policies, que per res tenien cara de bons amics, ni semblava que anessin ni busquessin res.
Per acabar un apunt divertit final. Al tornar després de dinar, he buscat com es deia “Sexe” en Rus i per la meva sorpresa la paraula precedent a “sexo” en el meu diccionari castellà era exactament Пол, que en alfabet llatí s’escriu i pronuncia Pol.