Toc de queda

Com el que sembla que serà habitual la tornada a la ciutat es perfila en una silueta estàndard. Dutxa, menjar alguna cosa ràpida i sortir a beure amb algu. El primer lloc de trobada un cafè modern i amb preus europeus, aire acondicionat, un ampli menú i la sensació de que l’expressió es de cafè de colombia servit en una terrassa italiana.
Em passen buscar i anem a casa d’un dels americans. Mentre esperem a l’autobús, tanquen varies vegades l’avinguda i a tota velocitat la creuen cotxes de policia que acompanyen a polítics d’Iran, Afganistan i Tajikistan. Sembla una pel•lícula d’acció.
Dos cops a la porta d’un segon pis, més tard de l’hora prevista i entrem en un espaiós loft decorat amb mobiliari modern diferenciant una part esquerra amb sofas de pell de color vermell i la dreta amb exactament els mateixos de color negre. Televisió plana, electrodomèstics recent comprats i una botella de Chardoné encara per obrir.
Presentació de gent encara no coneguda i preguntes habituals. Per qui treballes? Quant temps fa que esta saqui? El vi és excel•lent. Veiem passar varis cops més polítics a tota velocitat i més tard decidim anar a sopar. A la porta de l’edifici ens espera un xofer amb un gegantesc jeep d’unes ... 9 places.
Parem al restaurant “Arabic de la ciutat”, ens ajuntem amb més gent i ens mengem 60 somonis fins a rebentar, és un lloc car suposant que en els últims 10 dies he pagat el mateix per 20 àpats.
Al tornar som uns 10 i just a la cantonada ens trobem amb un check point. Dos joves policies no ens deixen anar enlloc, no entenen els nostres passaports de més de 5 nacionalitats diferents i es queden bloquejats sense saber que fer. Avui hi ha hagut un mini atemptat a la ciutat, degut al congres energètic que si celebra. El resultat, una plamera caiguda i un cotxe abonyegat. No podem agafar un taxi, no ens deixen anar endavant, ni cap als costats i no volem anar fins a la comissaria. Així que la comissaria ve a nosaltres. 10 civils, 10 policies. Parlem amb rus i ens deixen lliures. Ens dividim en petits grups per agafar taxis i evitar passar pel mateix trangol i la tornada s’acaba convertint en una Odisea. Carrers tallats, cotxes travessats iparanoia general.
Finalment, arribo a casa. La nit ha sigut com sempre agradable, i no podria acabar millor que parlant amb algú a milers de km de distància. Somriures i petons.