3

Un altre cosa que he descobert recentment és que aquesta area es considerada per molts com a un laboratori de terratrèmols. La meva companya diu que no n’ha sentit mai cap, però també diu que solen ocórrer a les nits i que ella sol dormir molt profundament. La veritat m’agradaria sentir-ne algun...

El viatge cap a les muntanyes va estar bastant bé, vaig poder observar les muntanyes. En el trajecte vam pujar i baixar unes quatre vegades entre 600 i 1700 metres. Casa meva ara esta a 1600. Durant el cami, que vem fer al el camió supersoviet se’ns va desmuntar una peça del canvi de marxes; 30 hores de pausa.

Al arribar no hi havia aigua a la casa, s’havia espatllat, encara no en tenim. Però no és un problema hi ha dos canalitzacions la nova que va dins les cases (no funciona) i la vella externa que dona sortida de canyeria cada 50 metres en cada carrer. Aquest matí dutxa d’aigua freda.

Un altre dels problemes, és que encara no tinc habitació i ahir per sol·lucionar-ho vam anar a parlar amb l’alcalde al “kokumat”... no sé pq.... en fi em va prometre que ho solucionaria o que podria viure amb ell a partir de la proxima setmana (ho va dir de broma), en teoria m’han dit que viu en una mansió plena d’arbres fruitals. Aquesta zona és realment un paradís.

Un altre cosa en la que m’he fixat i a la que volia fer referencia, pq la vaig estar discutint amb el meu pare, es com vesteixen les dones. A la capital la moda és totalment europea, fins i tot vaig veure una noia amb pantalons curts o amb un vestit d’estiu, aqui en canvi la moda es completament ninja ... jajaj .. és broma només algunes.. però el Burka és de colors i bastant maco, i si no se per quin motiu amb un forat a la’lçada dels ulls prim i allargat com un ninja.

Khovaling es situa al mig d’una gran vall envoltat per un gran nombre de rierols que a l’hivern deuen tenir un cabal i una amplada considerable, rodejats tenim petites elevacions de muntanyes cobertes només amb herba (verda) i al fons muntanyes que deuen tenir els seus 3000 i 4000 metres, encara hi ha restes de neu. Les muntanyes més altes que calculo que estan a uns 20 km ens fan de frontera amb un altre regio de nom igualment impronunciable com la nostra i amplada 40 km, rera aquest Afganistan. Avui pensava com sera la vida a l’altre costat. Aqui és pacifica, agradable i tranquila.

A l’equip d’aqui almenys puc parlar amb 6 en angles, amb els altres.... no se quants només en Rus, la cosa és que com vaig bacilant (de bacil) del meu vocabulari a vegades tohom es direigeix a mi parlant-m’he en rus, alguna vega inclos pq faci de traductor a la meva cap. Absurd. Acaba de venir un dels que parla angles i em pregunta en Rus: “com es diu antena parabolica en angles?”