Com sempre

Després de 4 magnífics dies de luxes sense excessos (tot i que podria haver-me fartat a vodka i caviar del barat 10 somonis i el car 40), tornem a la vida anormal.
A mig trajecte una cosa estranya ha passat. Sense dir-ho al conductor, aquest ha decidit parar al costat dret del cami, al costat d’un rierol on hi havia una familia venent productes als viatgers. Semblava que alguna cosa no anava bé amb el cotxe. M’entres s’ho mirava, la resta de passatgers hem fet us del “menjador/catifa” en el que ens han ofert ara si pagant: Ous durs, peix fregit, síndria, té i pa. Quan hem acabat i el conductor ja havia buidat varies ampolles d’aigua al radiador de l’automòbil per tal de baixar la temperatura,em continuat. O millor ho em intentat. La parada era prop de Kuliav, el mateix forn pel que vam passar l’altre dia, punt a poca alçada, per el que, just en aquest moment començàvem l’ascensió.
Arranquem, fem un parell de km i el cotxe s’atura a mitja pujada. Sense el fre de ma fem marxa enrere fins un lloc on poder mirar que passa. S’ho mira, s’ho remira, intenta engegar varies vegades sense haver fet gran cosa i res. Intentem engegar posant el cotxe costa avall.
EN el nostre cas a espanya ,el que haguéssim fet un grup d’homes és dir: això es culpa del ralentí, un altre de l’estarter, el de mes enllà hagues repetit que era problema dle estarter o que el carburador era brut, algu hagués fet menció a una braga que llisca o esta trencada, i inclús algu sense idea afegiria, es el flisbulillo del induït. Tot i aixi el que haguéssim fet finalment es trucar al Racc sense emportar-nos les mans i agafar un cotxe de substitució.
Aquí no. HO prova ho re-prova, m’entres anem fregint-nos a foc lent. Finalment sembla que desisteix, intentem tornar fins al punt d’inici, on poder fer un segon refrigeri i per fer-ho posa el cotxe en punt mort. Baixem a tota velocitat fins a la recta final. 500 metres emputxant .
Tornem a beure, fem algunes trucades perquè ens vinguin a buscar... passa un comboi de militars. 7 camions amb soldats, tres jeeps, i dos furgonetes/camió blindades amb les rodes inflables. Alguns d’ells paren, sense deixar als soltats sortir i els altres continuen. No hi ha aqui un autèntic exercit, només son nois de 17 anys sense armes que son portats amunt i avall per que facin exercici. Un tipus de mili, un suplici. Com ja he dit no van armats, ni tant sols els policies, que a la ciutat porten porra i una pistola que en el seu dia em va terrorificar pq ens apuntaven mentre anàvem en cotxe i que al final òbviament només servien per medir la velocitat.
M’adormo, i el conductor ho arregla. Crida als quatre vents que ho ha solucionat i ara si sembla que funciona. Sempre que passa una cosa d’aquesta en aquests països, aposto amb mi mateix sempre i sempre que no hi ha solució, que no s’arreglarà que ens perdrem en mig del desert o les muntanyes. Com quan fa dos anys a Mali, el meu vago va descarrilar, semblava impossible que en mig de la sabana i només entre homes ho poguessin arreglar. Ells deien, si si tranquil amb 4 hores continuem el viatje. Obviament jo apostava que hauriem d’esperar una setmana al següent tren o potser fins que algu portes una grua també un parell de dies. I increïblement sempre i sempre em perdo a mi mateix l’aposta. Aquella vegada van agafat uns “gats” gegants i poc a poc, mentre tots balancejàvem el tren despres de fer-lo recórrer alguns metres va tornar a la via. Increïble.
Aquest cop però semblava que estava més a prop de guanyar l’aposta, el cotxe es torna a parar 500 metres abans del punt d’abans, també en mitja pujada. Penso, “no penso tornar a emputxar, no, ni de broma”. Però, ho trona a provar, desmotant aquest cop mes peces del motor.
I no passa res, o només alguns cotxes en les dos direccions, però només s’aturen a oferir-nos ajuda els que van de dreta a esquerra i no els que ho fan de esquerra a dreta. Son més amables els conductors del poble A que els del poble B?. Continua grapejant i de sobte s’apropa a mi, em mostra una peça d’uns 4 centímetres en forma de T i algunes parts metàl•liques i em diu “You see”. No veig res però dic que si. A mi la peça em sembla nova, però ell li posa un tros de roba o trona a muntar i Eureca. Prosseguim sense problemes.