Anti-revolució-Industrial

Abans de la guerra, abans que fessin fora l’antiga URSS, Khovaling devia ser una ciutat grangera moderna. Arreu es poden veure esquelets d’ edificis fets amb ciment de més d’una planta. Grans superfícies, inclús gegantesques o kilomètriques granges i escorxadors que devien acollir milers d’animals. Edificis inexplicablement buits, que poc a poc desapareixen sobre el seu propi pes. Alguns sense sostre o només amb les bigues de ciment armat, amb alguna paret extraviada, sense portes ni finestres, i amb els cables de l’electricitat tallats. Encara s’aixequen també algunes xemeneies, o dipòsits rovellats que van perdent poc a poc els cables que els sostenen en peus, fins que un dia desenganxats, caiguin sobre els camps de blat o sobre els mateixos edificis que les acompanyen.
En mig de cada camp, també com si fossin espanta ocells s’aixequen tuberies d’uns 25 cm de diàmetre i un metre d’alt, que servien per irrigar tota l’extensió de camp en mig de la vall. Ara tallades i sense bomba elèctrica serveixen només com a espantaocells.
Per tornar als petits nuclis urbans que rodejaven les àrees industrialitzades, s’extenen carreteres, foradades, que en època de pluges el riu va arrossegant avall.
En mig dels pobles, als carrers principals, s’hi troba en canvi maquinaria de treball pesant, sense rodes, mig desmuntades i massa pesants per ser emputxades. Camions de més de 8 rodes, segadores, excavadores. Al costat transformadors desconnectats, o tuberies de gas buides.
És l’Anti-revolució-industrial en el que s’ha tornat a cuinar amb foc de llenya, a construir cases d’adob, a conrear de forma individual i a tenir un membre per família treballant a la mateixa Rusia.