Fang

La feina era molt senzilla, obrir una porta, comptar diverses moltes vegades fins a 280, firmar uns documents, encaixada de mans, tancar la porta i au!

Però ja que hi érem, ja que alguna cosa sortiria malament, ja que ens farien esperar, per que no agafar algun dels meus nois per intentar aplanar una mica l’entrada al magatzem? Algo fàcil,  aplanar per que  s’assequi el terreny i per que els tràilers puguin entrar i sortir sense enfonsar-se al fang la setmana pròxima,  per que el muntacàrregues pugui entrar sense bolcar.

Així que, qui vol venir? Només calen dos voluntaris, però en surten 10. Així que bé nois anem-hi tots si voleu.  

Arribem una mica abans per que poder organitzar una mica la patrulla i comencem a indicar. Vosaltres dos comptareu. Vosaltres sis, agafeu sis pales i intenteu que l’aigua estancada surti per allà al fons. I els dos que falten amb dos pales més que intentin esborrar les marques de les roderes.

I és com quan érem nens i plovia. Existien basals a diferents alçades i tu podies jugar a fer aqüeductes d’un a l’altre fins a tenir-ne un de més gran al nivell inferior. Llavors podies saltar-hi i esquitxar a la resta de companys. Saltaves amb les teves sabates victoria vermelles i per un instant de segon podies veure com tota l’aigua que desplaçaven els teus peus al caure et feia veure el fang i les pedres del fons del basal, veies les espurnes d’aigua saltar al teu voltant per esquitxar als teus amics, veies com les gotes marrons trencaven contra la teva roba i deixaven diminutes gotes fosques als teus pantalonets curts i a la teva samarreta blanca, era com una pel·lícula d’acció amb munició aquàtica. Després de la suor i l’aigua d’una tarda de tardor, només calia inventar una perfecte excusa per embadocar a la mare.

I es que un no pot embrutar-se per que després s’ha de netejar. Un no pot embrutar-se per que no es divertit... però es mentida per que si ho és, per que mai ha deixat de ser divertit. Així que agafo la primera pala, fico les meves sabates blanques a la part fonda del enorme basal del terreny de 50m2 i som-hi! I l’única diferencia es que tinc vint anys més, que tinc una pala metàl·lica i que amb 8 anys hagués pogut ofegar-me en aquest mar d’aigua.  Quin problema hi ha? Arribaré a casa em trauré la roba bruta, netejaré les meves sabates, punxaré les butllofes de la meva mà amb el meu ganivet de pelar conills, em dutxaré, m’afaitaré i dilluns la senyora Magdalena em netejarà la camisa blanca de nen  bo que he tacat.

Després arriba la carrega i dono les indicacions per moure la mercaderia, per que en el fons soc un nen gran amb responsabilitats.  I fem la feina, i els treballadors em demanen una gasosa, i com ja estan acabant dono 20 soles a un d’ells per que es deixi de mariconades i compri ara si una gasosa acompanyada de dues cerveses. I ser que el canvi no tornarà mai. Així que arribada la nit i els mosquits ens reunim al voltant dels camions y el meu cotxe i ens bevem ràpidament entre rialles les cerveses.

Agafo el meu cotxe content pel fang i les cerveses, poso a tota llet el CD de Pixies i surto derrapant i patinant amb el meu enorme 4x4 entre el encara fang fresc. No hi ha res millor que ser un nen adult.