dimecres, 20 de març del 2013

End of journey














3 comentaris:

  1. Enyoro aquets paissatges.
    La pistola es de veritat??

    ResponElimina
  2. Ninu, hem de comprar un vaixell d’aquets, condicionar-lo i dedicar-nos a fer viatges riu amunt i avall passejant turistes americans cap a Iquitos, pensa-ho!!!!
    En Pepo i la Montse de “caseros”, en Bruc de cap de vigilància, i jo per rebre a la gent. No et sembla bona idea????

    ResponElimina
  3. No t’havia dit que ha valgut la pena esperar tots aquets dies sense poder gaudir dels teus escrits, però entre tu i el Gerard, se’ns ha acumulat la feina i m’he passat una bona estona llegint els de l’un i els de l’altre, així que ..... la propera vegada endolles l’ordinador al pi més alt que trobis, a veure si tens cobertura i ens els dosifiques una miqueta!!
    Quant al dinar que diu en Gerard (ho he llegit en algun lloc), en aquest moment estic cuinant una carn d’estil pakistanès, que està per llepar-se els dits i sucar-hi pa, així que només cal que torneu i hi poseu data.

    ResponElimina