Boxa, segona lliçó

El sac oscil·la suaument just després de ser acabat de penjar.  Sembla mirar-me atònitament sense dir res. Sembla una dona nua en espera d’algun moviment.

Estiro el braç esquerra reduint veloçment l’espai que ens separa i noto el dolor. Encara em dolen els artells de  la classe anterior. Provo amb el dret i el mateix. No em giro per comprovar la gent que m’envolta, perquè  si algú em veies no apostaria per el meu futur com a boxejador. Em fan tant mal els punys que els meus cops son més lleus dels que donaria un nen de 3 anys de bocaterrosa.

Però sóc un cabut idiota, així que segueixo donat copets suament i pujant d’intensitat fins que el dolor es va calmant.

Finalment el meu cura-mentor o mentor-mentor-però-també-cura s’apropa a proposar-me el següent exercici: cops de puny suaus amb el braç esquerra mentre fas la volta al sac. “Prova de mantenir l’objectiu en cops certers al teu centre d’atac.  Quan et maregis, repeteix el mateix exercici amb el mateix braç esquerra en l’altre sentir. El puny dret protegint sempre l’ull dret. Apuja el braç!”

Començo a donar voltes en una i altre direcció. Al meu pas vaig deixant rastres circulars de sang sobre el sac. Les ferides tornen a ser obertes però ja no em fan mal.

La boxa es un esport tant elegant i físic com ho pot ser l’esgrima. Ambdós tenen moltes similituds. Una cama endavant, una enrere. A la boxa pots canviar i atacar amb les dos mans. A l’esgrima només tens una espasa. Els assalts duren 3 minuts. A l’esgrima soc goofy, a la boxa regular. Tot i que en un es vagi semi nu i suat a l’altre simplement es va mes protegit però el doble de suat. Els dos son esports on el teu últim rival és un mateix, en ambdós el que compta és fins on TU pots aguantar. No vull vèncer a ningú, tant sols no vull ser mai vençut.

I segueixo saltant en cercles. Després el mestre torna per al següent exercici. “Ara aprendrem a dur el ritme”. Cops de puny a l’aire en línea recta. Dreta-Esquerra. Flexionant les cames. Al final, finta baixant el cap, protegint-te i tornant”. Quan acabis farem davant enrere.

Lo bo d’aquests països es que els professors van a passos de gegant.  No tinc molt de temps així que prefereixo fer-ho ràpid.

Desprès m’ensenya cops de ganxo i a parar possibles cops amb els colzes. Esquiva! Posem una corda de punta a punt ai repetim els passos de ball endavant passant alternativament a cada cop per sota la corda. Esquivem un cop i contraataquem.

Al final una mica més de sac, saltar a corda i estiraments. Les ferides ja no em fan mal, això ho torno a deixar per demà.