Normalitat

Hi ha coses per les que un no es prepara, d’altres per les que si. També hi ha coses que no es poden preveure ni preparar però si, intentar prevenir. I per últim hi ha coses que s’intenten prevenir però per les quals un al final no està preparat.

Un seguit de frases simples et ballen contínuament pel cap. Fora de context podrien ser banals bajanades sense gaire sentit; però en altres són de gran utilitat: un somriure és la millor ajuda; light means security; és més important la quantitat d’aigua que la qualitat; potabilitza 2 litres d’aigua contaminada amb una ampolla de plàstic al sol; crema tots els documents; un ganivet te dos costats; recorda l’alineació del teu equip de futbol; compra un paquet de cigarrets; busca la finestra més pròxima i mira si pots saltar-hi; no condueixis de nit; no recullis a ningú; si atropelles mortalment a algú, fuig i envia a algú més tard.

Anàvem conduint cap a casa amb el nostre pick-up. Sempre n’havia volgut tenir un i ara el conduïa. Creuàvem la ciutat veient com casa rere casa n’anava sortint consecutivament un fum blanc que asfixiava a tots als que es refuigiàven al carrer. Havia sigut un agradable dia de cap de setmana ple de sol i refrescants banys. Als diaris la notícia principal era l’alta quantitat de casos de dengue que afectaven la població. El meu amic es queixava del mal fort de cap produït per la ressaca del dia anterior  i els als carrers la gent seguia amotant-se en tant que fumigaven. N’estaríem nosaltres exempts o cauríem també tard o d’hora malalts. Podíem, utilitzar roba de màniga llarga, podíem utilitzar mosquiteres i inclús relec però estaríem preparats en cas de malaltia? Sabíem que podia passar, sabíem que passaria. Tot es qüestió de números. Com més temps fóssim aquí més possibilitats en tindríem. El meu amic es començava a queixar del fred de la tarda, quan realment  encara no havia començat a refrescar.

A la porta de casa hi havia una jeroglífica inscripció a guix. Sense  entendre-ho sabia que havíem perdut l’ocasió que fumiguessin també la nostra llar. I just al entrar el meu company es va desplomar tremolant. Havíem arribat tard al dengue? Havíem arribat aviat? Immediatament la febre va pujar per sobre dels 40º i en va seguir multiples episodis de vòmits. No podíem més que analitzar la sang i esperar. I el pitjo al final és això; esperar. Estem preparats per esperar? Que fer mentre esperar? Que menjar? Que prendre mentre ens deshidratem?. Podies perdre tranquil·lament  fins a 3kg en 20 hores; just mentre esperaves.

Els resultats donaven negatius a dengue i positius a infecció bacteriològica. Així que havíem de previndrens ara contra el que haguéssim pogut menjar i beure. Pensa en tot el que hagis menjat i begut i tot i així molt possiblement t’equivocaràs.

Busca que buscaràs mentre al gat veuràs jugar.  I el gat jugava amb una columna de formigues que anaven a parar just al dispensador d’aigua potabilitzada. Preparat i protegeix-te.  Desendolla l’aparell, treu el dipòsit superior, neteja el dipòsit amb aigua clorada (pots utilitzar comunment llegiu, 2 gotes de llegiu en 1 litre d’aigua la fan saludable), buida el dipòsit i repeteix fins que no en surtin més insectes.  Si en surten, desmunta l’aparell sencer i treu-ne el circuit de refrigeració. En traiem un, dos i tres cargols i la casa comença a sacsejar-se. Terratrèmol. N’estem previnguts? Preparats?   Busca un pilar mestre, si ets prop de la sortida surt. I després... simplement normalitat.