Amsterdam, a mig problema

Un bosc, un bosc amazònic tropical que ens rodeja. El so dels ocells es fort i clar; les branques amaguen el cel, amaguen el sostre que també ens cobreix. Rodejant-nos hi ha diversos arbres que secunden un de gran i central que òbviament no podia ser d’altra manera que el d’un baobab.

Un paradís de relax tropical. La gent seu al bosc i espera impassible. El terra no es cobert de fullam i insectes. El terra, perfectament dissenyat amb una fina capa de plàstic pla i regular deixa pas als múltiples carrets.  Milers dn viatgers en  transit creuen el hall diàriament.

200 metres més enllà una llarga cua trenca xi, el xacra o la pau d’aquells que necessiten una petita pausa. CUA D’IMMIGRACIÓ. AEROPORT INTERNACIONAL. 15 minuts de cua front 15 guixetes plenes de preguntes.  A la dreta una oficina plena d’oficials de policia armats i amb protecció antibales que revisen els passaports d’individus poc desitjables, malefactors amb mala pinta que no han passat la primera prova en les 15 guixetes.

15 minuts més tard i soc jo. Dos possibilitats: A) han descobert que soc un immigrant que fuig d’un país apunt de ser abocat al caos econòmic  B) Hi ha diverses estampes de països poc desitjats al meu passaport. Opció B) Tajikistan, Uzbekistan, Mali, etc. Son països vistos a ulls del mon com a possibles cunes de terroristes internacionals.  Poc a poc els meus companys malefactors van desapareixent sent substituïts per altres que també poc a poc van sent intercanviats.

Miren el passaport amb lupa. Busquen marques de falsificació/ autentificació m’ofereixen  un cafè i mitja hora més tard ja ha passat

 Una aventura comença com una aventura i altre cop un corrent de cares e idiomes es classifiquen dins de peces de metall que volen. Esperem torn i pensem que i fem aquí:

Encara existeix prou petroli al món, dia a dia es comencen noves extraccions. No s’ha arribat al “PIC” que ens portarà a consumir tot el cru, per altre costat el consum i la demanda j ha sobrepassat el nivell de nous jaciments trobats. Sud-America pren possessió  del seu diner negra.  L’ inflació i el deute creix a occident. Com al petroli, la corba del sud comença a d’espuntar sobre la corba del nord. Es una estupidesa anar al sud? Es covard deixà de lluitar per buscar un altre via? Deixar-ho tot; una estabilitat decadent; amics també en fuga; la família... i començar de nou, de zero.

3 setmanes enrere res d’això existia. Un e-mail, tres converses per skype van ser el pendent que ens va dur a prendre una decisió. Tot o res. Nord o sud. El que ja tenim o el que no sabem que tindrem .  Prenem la decisió més absurda, RESET. Aixecar-se d’intre de tres dillunts i veure que la teva taula no és on era. Descobrir que la nova taula és a 10.000 km de la que tenimem anteriorment. Trenca la rutina, mira’t al mirall i digues  “ets viu, demostra-ho”.

Pren la decisió, accepta-la, torna a casa i preparat per llençar-ho tot. Comença per l’estanteria plena de llibres.  

N’agafes un d’oblidat i descobreixes que es un diari personal  de quan tenies 9 anys que ja no recordaves. Només hi ha 1 pagina escrita, la primera, hi diu: “ Com l’Enric es eixerit de mena deixa de ser invisible quan l’Amanda entra” .