La nit

Desperto súbitament tot suat en mig d’una habitació fosca, el calor i la humitat son tant intensos que em costa respirar. Sento el croar de les granotes, sento el so dels grills en mig de la nit, en definitiva escolto el so de la selva que dorm.

Prop del capçal del llit hi tinc una finestra, aquesta dona al pati d’una casa; i tot i que no veig la casa suposo que entre tota aquella vegetació ha de ser-hi; a fi de comptes vivim al mig de la ciutat. Estiro el braç en busca d’una indicació horària i me’n adono que son només les 0:05. Estiro el braç en l’altre direcció i s’encén el llum.

El gran i humit llit de matrimoni reposa el mig d’una habitació de 22m2 que inclou un petit lavabo.  Podria ser una habitació d’hotel però en comptes és en realitat la meva habitació per als pròxims mesos. Les partes son pintades d’un verd amazònic i en elles hi ha el dibuix d’un arbre.

Debat-ho entre la possibilitat d’obrir la porta (amb la possibilitat que entri el gat) i/o encendre el ventilador que farà un rumor insuportable.  Trio la segona opció i torno a dormir.