dijous, 22 de novembre del 2012

Ignorància



La ciutat rellisca sota les rodes del mercedes negra que ens du al cor de Lima. Molt possiblement no esperava això, de segur que no pensava que el taxista seria un corpulent ben vestit i rasurat perua embotit en un tratge a mida. Explicant-me ell, entre anecdotes l’estat actual de la ciutat des dun punt de vista politico-culunari-futbolistic, em fascina la modernitat de la ciutat. Les pulcres llums de neo iluminen el nostre cami com si d’una estora vermella es tractes. Hi ha pantalles gegants amb publicitat, avingudes rodejades de perfectes florits jardins, més neons, reflectos lluminosos que separen  uns carrils d’uns altres. No es veu atisme de pobresa al centre, més neta que la meva ciutat natal aquetsa nova ciutat em fa sentir com un instrus.

M’hauré equivocat de lloc? Haurien d’haverme enviat a Africa o Orient Mitja on realment jo volia anar?
L’ignorania del viatger fa aque aquest visqui amb més intensitat cada una de les noves imatges que li passen per davant del nas. On es Cuzco on es el Matchupitchu no ho sé, però molt possiblement no en la ruta des del punt on soc  fins al punt on he d’anar.

30 hores a la capital no fan passar el jetlag; 30 hores després d’haver aterrat tampoc ajudarà que m’hagi de ficar 30 hores més en un autobús que em durà al lloc on he d’anar. 

Sense haver tingut temps de saber on som perdrem la noció del quan. Quan menjar, quan dormir...
I altre cop en ruta.

Abandonem el cor de lima, per trobar-nos amb els seus barris perifèrics. Gent venent ambulant, més brutícia i més pobresa; tot un canvi. Deixem els barris perifèrics de lima per  seguir direcció nord la panamericana. La carretera divideix el pacífic del que son unes altíssimes muntanyes negres/marrons cobertes de desert.  Absolutament inesperat. De les muntanyes passem a planicies de desert, sempre seguin direcció nord sempre seguint la linea de l’oceà. I arriba la nit només  les 18:30 de la tarda.

De matinada tot ha deixat de ser el que no se suposava que tenia que ser per ser el que realment s’esperava que era; muntanyes que arriben fins als núvols cobertes de vegetació amazònica.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada