Gat

Al nord-est del país, tot just passada l’altíssima serralada de muntanyes que ressegueixen la costa es troba la província de l’alta amazonia.  Es pot tenir una vista perfecta de l’infinita planícia que desemboca amb la frontera Equatoriana i Brasilera des de  les últimes corbes que donen a la ciutat de Yurimaguas. Qualsevol que hagi tingut una moto el suficient temps desitjarà fer aquesta carretera perfectament peraltada perfectament asfaltada que va des de la ciutat costera de Chiclaio fins aquí, un cul de sac, un end of road, el final,  la mort de la carretera que acaba en algun dels múltiples ports en els quals es pot continuar la ruta solcant lentament per la multitud d’afluents amazonics que serpentegen amunt i avall.

Tot i que ens havien preparat psicològicament per el pitjor, per a la selva, això no deixa de ser un poble gran, o més aviat una ciutat tercermundista petita. Garanteix tots els avantatges i desavantatges d’aquesta. Absència de mosquits; baix índex de dengue; baixa tassa de malària, pocs insectes, aranyes i serps; y per altre costat garanteix, d’un bon assortit de bars, restaurants i alguns clubs nocturns; multitud de petites tendes amb un gran assortiment; servei de taxi motoritzat; carrers bruts ; robatoris; contaminació; desagradables olors a plàstic cremat o agradables perfums de plats cuinat-se i carburant mal combustionat; un aeroport on es pot llogar una avioneta; algunes pensions i fins i tot un hotel de 4 estrelles amb piscina. Entrada 5 soles peruans.

La carretera que va fins al port deixa de dir-se carretera al mig de la petita ciutat per ser la seva arteria principal. A un punt, aquesta es fusiona amb l’avinguda aeroportuària en una plaça que dona finalment una forma geomètrica d’un triangle isòsceles, i on els rickshaw paren momentàniament a treures el fang de les rodes.  

I just allà, hi ha una petita porta seguida d’una angostes escales que s’obren a una gran i laberíntica casa. La casa, simplificadament es podria descriure en un taulell d’anuncis calcificats com un habitatge de 3 plantes, tot i així, i molt probablement degut a una construcció lenta i modular es podrien contar fins a 6 diferents nivells.  Al final de les ja descrites escales si troba una sala dividida en dos espais. Un d’aquests, conté un balcó que dona a l’avinguda principal i un altre escala que quan al pujar-la s’arriba a una cuina menjador amb l’espai equivalent als dos espais inferiors. L’altre, dona a un passadís que ens porta a una, dues habitacions i unes altres escales que aquest cop baixen. A mitja escala sens ofereixen 4 opcions: intentar obrir una porta que del tot sembla infranquejable, saltar a un espai negre nit que no sembla anar enlloc, seguir baixant per unes altres escales o per comptes pujar-ne unes altres. Baixant-les donem a un passadís que conté dues portes, una que dona a una habitació interior i un altre que dona a una habitació que molt probablement podria ser la meva i on molt possiblement sona I Get Around dels Beach Boys. Pujant-les, s’arriba a un replà amb un altre porta que dona a una habitació que al fons amaga un passadís amb un altra habitació, i unes altres escales que donen a un terrat amb un sofà i una hamaca. A la terrassa també hi ha tres esglaons que donen a la cuina menjador del principi i un gat amb nom de cuc que en realitat te ulls de serp.