Recórrer Mongòlia en bici és una experiència
única. Anar en bici pel mig d’immenses valls sense veure ni sentir res. Només
el xiulet del vent en les orelles. Els
paisatges son misteriosos i Increibles. Ahir, creuava un prat amb dues enormes
roques de diferents colors que semblaven haver caigut del cel. Tot i que el
terreny era dominat per l’herba a les roques se li enfilava sorra del desert. Era una imatge sense massa sentit.
A les nits dormim al mig de la immensitat. Jo,
deixo la porta de la meva tenda oberta i em quedo dormit mirant les estrelles
que van des del horitzó fins al zenit. Si a la nit em desperta el vent o el
rumor d’un cavall galopant en la foscor les estrelles semblen estar estirades
al meu costat.
Mongòlia representa una llibertat salvatge
absoluta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada