432 km to UB

To Inner Mongolia

Border to Bayankhongor

Powered by Wikiloc

La pitjor carretera.

Els últims dos dies i mig hem estat fent el que diuen son els pitjors 280 km de carretera del sud de Mongòlia. Bé, encara ens en falten 35 per arribar al asfalt, o on creiem que ha de començar (sigui quin sigui l’estat d’aquest. Uns del ral·li de Mongòlia ens ha dit que companys de cursa han necessitat 10 hores per creuar tot el tram. Per mi ha estat dur i interessant. Diuen que els paisatges son verds ja que al juny i juliol ha plogut bastant. Ara bé, potser per que estem passant just pel nord del desert del Gobi sota la herba s’hi amaga una gran quantitat de sorra. Hem trobat bastant bancs de sorra que quasi ens fan caure. Un ha d’agafar fort el manillar i empènyer per tal de no clavar la roda frontal i caure.  Tant bon punt com va acabar l’asfalt, la carretera es va convertir en un laberint de camins improbitats que cobrien tot l’horitzó. Suposo que els cotxes que hi passen, de tant en tant decideixen crear una nova ruta camp a través quan una area esta ja molt trillada i plena de sorra o fang. I es fàcil de crear un nou camí, ja que no hi ha ni un sol arbre.

A vagades hi havia tants camins que era difícil de saber si l’escolli’t acabaria o no en la bona direcció.

El segon dia ens ha adelantat dos cops un parell de turistes francesos que anaven amb motos xineses. Un, blanc  anava amb camisa hawaiana i l’altre, negre amb rastes El tercer dia ens han tornat a passar fins a tres vegades. A la última s’han parat a parlar amb nosaltres. Era graciós que nosaltres sempre sembléssim anar per davant. Les seves motos estaven fetes caldo.

Els últims 100 km de carretera els hem fet pujant i baixant d’una carretera en construcció. Obra chinesa. Estan fent la “ruta de la seda comercial”. En uns anys es podrà conduir amb un cotxe Tesla des de Venècia fins a Ulan Bator, sense tenir  que netejar o reparar el cotxe. Serâ quan les aventures s’acabaran, quan el somni  es convertirà en crua realitat. Gasolineres i motels de carretera.

Hem anat pujant i baixant de la carretera esquivant balles que prohibien el pas. A la carretera hi havia centenars de chinesos treballant. En grups de 3, 5 o 20 repartits en trams al llarg de la carretera.  Un podria pensar que ens farien fora, perô estaven contents de saludar-nos. Algusn treballant amb simples pics o pales o d’altres amb aplanadores. Si a més els hi dia “Nihao” els feies feliços i et desitjaven un agradable viatge en la seva carretera en construcció.

Finalment hem arribat a la ciutat. Cada cop que arribem a una ciutat a Mongolia, segueixo esperant  una gran urbe amb carres asfaltats i restaurants. Però no es així, és simplement el far west en mig de la pols i la sorra. L’hotel  sembla ser un edifici post- apocalíptic, que ha sobreviscut a massa terratrèmols i guerres nuclears on els únics amos son els escarabats.

L’Adam ha anat al mercat i pel camí s’ha trobat als francesos.  Per celebrar la sisena trobada hem anat al parc a brindar amb vodka local (cortesia dels nostres nous amics)... al final han estat massa ampolles i hem anat a dinar o sopar, on l’Adam ens ha convidat. Ja que després ells tenien que continuar. Finalment han decidit quedar-se i els hi he trobat i pagat una habitació al nostre Apocalypse now hotel.

Accident

Anava costa avall. No massa inclinació, potser un 2%. Era una dia prou bo, havíem fet potser uns 90 km i només eren les 12:20. Aviem acordat parar sobre les 12:45 per dinar. Baixava per una carretera ben asfaltada fins que vaig sentir un cotxe que s’aproximava per darrera. En aquests casos i en aquests països, miro al cotxe per tal d’assegurar-me que el conductor m’ha vist i ha començat a maniobrar per allunyar-se de la meva posició. I així era. El cotxe, tipus familiar s’havia començat a ficar al carril esquerra, mentre jo seguia sobre la línea continua que marca el final del carril dret. A una velocitat prou prudent el cotxe va seguir adelantat-me mentre jo el seguia amb la mirada.  A poc metres davant meu el cotxe seguia poc a poc desplaçant-se  cap a l’esquerra. Dos de les rodes laterals eren ja fora del asfalt i trotant sobre la sorra. Suposo que en aquest moment el conductor, per algun motiu espantat, ha decidit frenar en sec. Això ha produït  que les dues rodes del costat esquerra derrapessin mentre les del costat dret frenaven. Amb el que el conductor ha girat el volant cap a la dreta fent que el cotxe es poses perpendicular a la carretera.  Jo veia tot això en extrema càmera lenta, veient com sense remei tot s¡abocava cap a un fatídic final. En aquest punt el cotxe ha fet una volta de campana lateral, ha seguit marxa enrere cap al precipici de la carretera, uns dos metres.  Ha anat avall, xocat amb la part posterior i fet encara una volta de campana vertical. Jo pedalava a tota velocitat seguint la trajectòria per tal d’arribar el més aviat possible. Era una escena horripilant, veure com un cotxe carregat de gent sortia disparat. Pensa que allà, en aquella baldufa de 2000 kg hi havia gent passant un dels pitjors dies de les seves vides. Mentre jo, com a únic espectador pregava per que estiguessin el millor possible. Era com un bombo de la loteria. El cotxe anava donant voltes mentre calia esperar que no prengués mal ningú. EN aquest punt havia deixat de veure el cotxe mentre el seguia en un núvol de pols i sorra. Freno a la vorera de la carretera, salto de la bici, salto carretera avall i corro fins al cotxe ara ja aturat i descansant sobre un dels seus costats. Començo a cridar “All ok, all ok?”. De la finestra del seient dels acompanyants i comença a sortir gent. Un noi jove em dona una criatura d’uns 2 anys amb sang a la cara. Sembla que la major part no es seva. Corro a deixar-lo a uns 4 metres mentre plora i torno al cotxe a treure-hi la  resta. Trec a tres nois joves entre 20 i 30 anys. A la tercera fila de seients i veig un noi adolescent que no intenta lluitar per sortir. Sembla que pateix de gran dolor al costat dret. Reso per tal que no tingui una hemorràgia interna i només sigui una costella trencada. Trec a una noia amb la cara plena de sang i un altre en estat de xoc. Arriba l’Adam i trèiem a una senyora gran. Finalment surt el noi adolescent. La noia amb sang a la cara crida. Sé que les ferides al cap son molt sanguinolentes i crec que no es tant greu. Tot i així corro a la bici, en trec el meu kit de primers auxilis i en trec gasses i topionic. Es un tall superficial al front. Potser 2 o 3 punts de sutura. Torno a la bici, agafo unes Oreo i li porto a la dona gran que intenta consolar a la criatura. Tot sembla esta en ordre. Cal veure si el noi adolescent te només una costella trencada o no... però no podem fer gran cosa. El conductor en xoc seu a la carretera. Li faig senyes de telèfon per tal que truqui a una ambulància. Al cap de pocs minuts s’apropa un Land Rover. Faig senyals d’auxili i en baixen una parella de suíssos prou joves.  La noia es fisioterapeuta, que és millor que res. Ajuda a tothom i col·loca al noi adolescent en una bona postura. La noia suïssa pregunta a la noia en estat de xoc sense sang si sap que ha passat, ella respon “el conductor s’ha dormit al volant” respon. Ës la  única que parla angles. Tot va bé. Discutim, jo opino que han de portar al noi adolescent i a la noia amb sang al hospital a ALtai amb el cotxe, la família Mongola sembla que vol esperar a l’ambulància. Al cap d’una hora i poc arriba “l’ambulància”. Una furgoneta soviètica sense camilla. En surt un quartet ben estrany. Una dona vestida de carrer amb bolso que sembla la doctora. Un home rialler amb abric mongol tradicional vermell i botes de muntar, que també sembla doctor, una noia que es clarament la infermera amb mascareta i un policia.

Ho posen tot en ordre. Posem al noi adolescent al Land Rover (que te llit) i puja la noia en xoc i la doctora. EL cotxe va cap a Altai. A l’ambulància i pugen la noia ensangonada, la dona gran, i la criatura, i marxa en direcció contraria. Estrany per que no hi ha ciutat gran en 400 km. La resta es queden allà.

Ens acomiadem i també marxem. El conductor em mira i jo el miro.

No ha sigut culpa meva però em sento responsable. Sembla que el conductor s’havia dormit. Però no deixo de pensar que la maniobra evassora la fet per adelantarme. Jo estava quasi a fora del costat dret, però no deixo de pensar que si no hagués estat allà potser la família no haguessin caigut carretera avall. Potser ha estat casualitat, potser s’ha dormit i girat volant cap a la esquerra. En aquest cas he tingut sort que no ho fes cap a la dreta, sinó jo si estaria mort. Sigui com sigui ha estat horrible veure com el cotxe ple de gent queia.  Sento que en tinc una petita part de culpa quan se que no hauria de.

Little Raptorvelo Mongolia

En bici per Mongòlia

Recórrer Mongòlia en bici és una experiència única. Anar en bici pel mig d’immenses valls sense veure ni sentir res. Només el xiulet del vent en les orelles.  Els paisatges son misteriosos i Increibles. Ahir, creuava un prat amb dues enormes roques de diferents colors que semblaven haver caigut del cel. Tot i que el terreny era dominat per l’herba a les roques se li enfilava sorra del desert.  Era una imatge sense massa sentit.

A les nits dormim al mig de la immensitat. Jo, deixo la porta de la meva tenda oberta i em quedo dormit mirant les estrelles que van des del horitzó fins al zenit. Si a la nit em desperta el vent o el rumor d’un cavall galopant en la foscor les estrelles semblen estar estirades al meu costat.

Mongòlia representa una llibertat salvatge absoluta.

Mind Movie bike

On August 20 of 2018 at 9:55 a.m. a Mind Movie bike crossed for the first time the Mongolian border. This was how the action took place and how it will for the future years registered on the Mongolian border immigration office: Easy border, no checks. The woman that had to stamp our passports ask my bike plate number; for which I answered “it has not plate number”.Later she asked “bicycle brand” and me, full of proud I answered “Mind Movie” and I repeat to make sure she writes it correctly “Mind Movie”. Later she added “color?” and I said “yellow”; is actually brown Sahara, but I didn’t want to confuse the poor woman. And this is how I got my stamp on my passport and how for the next years it will be stored on the Mongolian immigration office database. The first Mind Movie bike from Jena that goes to Mongolia!