Tèrmits

Avui la senyora Madalena ha decidit canviar el mirall del meu lavabo (que es dins la meva habitació) de sobre la pica a un clau situat sobre el senyor roca.

Davant de qualsevol de les dos opcions la preferiblement més còmoda es segurament la que jo havia triat inicialment, ja que permetia un afaitat més estable y geomètric; cosa bona quan un s’afaita amb una navalla.

L’inconvenient de la posició del mirall repenja’t sobre la pica, es que aquest s’anava humitejant al llarg dels mesos, produint un lògic i ràpid deteriorament del marc.  Però a qui l’importa si el temps d’estància es prou curt?

A mi personalment, no. Tampoc a cap dels altres milers o milions d’espècimens que hi habitaven. Els tèrmits estaven contents. Fusta i agua!

Així que ara mentre escric aquestes línies hi ha milers de diminutes figuretes pròfugues semblants a com si un veies la ciutat de Tokio a primera hora del matí des del cel,  enormes i denses cues de siluetes corrent en totes direccions. M’estiro al llit i soc el senyor google earth.