dissabte, 1 de desembre del 2012

Confusió



Vam anar a sopar i tot i que portava poc temps aquí ja estava cansat de l’arròs i els frijoles i el pollastre; i vam anar a una pizzeria on feien pizzes congelades que i tot  que eren cares eren millor que un pollastre fregit i vam demanar una sangria i que tot i que sabíem que no era bona sabíem que era millor que el que podíem demanar i al final va resultar que era prou bona.

I després vam anar a una plaça que tot i que no era cèntrica era prou coneguda i hi havia un bingo improvisat que va premiar a la nostra dona de la neteja i que ens va dur a la conclusió q potser no seguia treballant per nosaltres, i que no sabíem qui ens  netejaria la roba tant be com ho feia la senyora Magdalena però al final ens va donar igual. I vam seguir endavant i mes endavant ens vam creuar amb un grup de turistes perduts, no d’aquells turistes que duen polsera i beuen cocktails amb petits paraigües de paper, no. Eren d’aquells turistes que volen anar més enllà que ningú i acaben  a un lloc com aquest i que es creuen amb un altre grup de turistes i els ofereixen un cínic somriure que diu  “on hem acabat eh” i ells però ells nos saben que nosaltres hem acabat aquí, a casa nostra.

I després  vam anar a aquell bar que feia cantonada i on ens esperaven i on posaven aquella musica dels anys 80 en una pantalla on estranyament projectaven els vídeos que sonaven. I sortien aquets grups que sonaven a moderns però amb imatges gravades en un vhs i ara digitalitzades en format mpg, i on semblaven que ballaven bé però es movien sense moure els peus però si les espatlles i semblava que haguessin de ser bons quan potser ho havien estat però ara només semblaven freaks que es creien bons , i ara potser no ho eren, i semblaven molt gays movent-se forma exagerada creien que seguien sent bons mentre nosaltres els miràvem plens de records mentre cantaven cançons que havien estat part de la nostra vida i encara ho eren mentre el temps ja havia passat. I mirava embovat la pantalla mentre amb el dit intentava reconèixer el tros de plàstic plastilatinos que hi havia enganxat a sota la meva cadira i sabia que era un xiclet i seguia rodejant-lo amb la punta del dit per assegurament . I hi havia Michael Jackson quan encara era negre.

I vam acabar les begudes i vam fer cua al bany que  tot i que era unisex només tenia 1 pixador de paret il·luminat amb llums let multicolor que canviaven mentre canviava la musica. I on devien anar les noies a pixar? I vam tornar a marxar a un altre lloc que tenia nom de camp... però no de camp en flors sinó dels camps on es treballa i que es mullen quan plou i que quan plou s’omplen de fang i es converteixen en un fangal. Però tot i així vam agafar unes moto taxi i però com érem imparells jo vaig pujar a la moto d’un amic i vam anar a aquest lloc amb nom de fang on s’havia de pagar entrada al arribar però com eren  mes de les 12 podies entrar gratis si venies en taxi. I no es que fos gratuït si arribaves amb el taxi sinó que era gratuït si entraves amb el taxi a dins, i potser només era per que el porter no era prou ràpid a cobrar-te si entraves a 35 km per hora. I com  anàvem en moto vam anar fins a dins, i haguéssim pogut entrar fins a la pista però com érem gent decent vam aparcar i anar a la barra.... i allà tot va començar a donar voltes per que casualment  coneixia al barman que per cert feia cocktails, i no es que fossin els millors  del mon però potser si els de l’amazonia i vam seguir bevent fins que es van apagar les llums per culpa de la tempesta que venia cada nit i descarregava uns llamps i uns trons dignes del meu amic Ferran. I esperàvem fins  que tornaven  a endollar el generador i  potser ja era hora de marxar i no de marxar per que fos tard , ni per qui algú estigues cansat per marxar ni per fer qualsevol cosa que no fos  ballar cúmbia i potser era el moment no de marxar, però si d’excusar-me i anar al bany i dir ara torno però  sense tornar.


4 comentaris:

  1. Nen, aqui tu madre y yo hemos decidido que lo escrito se hizo bajo los efectos etilicos. Esa es la esencia que nos dejo el mensaje.
    Sea como sea, nos gusta saber de ti aunque nos confunda.
    Mil besicos corason

    ResponElimina
  2. So, i did so! I a la teva salut a base de dolentissims Dry!

    ResponElimina
  3. Jeje i jo brindo a la teva salut a base de xupitos de водка !

    ResponElimina