Riu a baix

A les 5 del matí sona un despertador, sembla que no, però ja clareja. La maleta ja esta preparada. És una excursió d’un dia així que l’equipatge es lleuger.  Material de treball, ulleres, càmera fotogràfica. Tot dins la camel-bag.

És un viatge d’anada i tornada d’un dia així que no cal dur repel·lent, ni eines, ni cap altre material de supervivència . 

Es carrega el jeep, es passa a buscar part de l’equip i frenem al port. Descarreguem el material  del jeep. Carreguem la llanxa. I som en camí direcció al Progreso; poble a càrrec de la municipalitat de Santa Cruz. Riu a baix i tres hores per davant. Deixem-nos portar i dormim. 

I res és sempre tant senzill.

Dormim quan de sobte ens despertem per l’absència sobtada del soroll que indica que el motor esta en marxa. El motor ensordeix i la jungla comença a clamar a crits que estem en territori dels seus dominis. Per molt soroll que fes la llanxa quedem perplexos per l’immensitat de sorolls  que surten dels arbres. I anem a la deriva donant voltes.

On son les meves eines? Merda. Es desmunta el motor i es veu el problema. Hi ha aigua al circuit de gasolina. Hi ha molta més aigua que gasolina al circuit de gasolina. Obrim el dipòsit de gasolina i efectivament hi ha molta més aigua de la que hi hauria d’haver en un dipòsit de gasolina.  Aquesta nit ens han estat robant gasolina, i l’han substituït per aigua per emular un pes semblant.

I s’ha de prendre partit. A algú haig de tirar per la borda.