Shawis

Avui m’he creuat a un grup d’indígenes Shawi. Les dones van vestides amb una falda fosca i una samarreta de colors llampants (normalment rosa) que els hi arriba fins una mica per sobre de l’alçada del melic. No sé quin sentit cultural te anar ensenyant la panxa però així vesteixen. Les mànigues van també recobertes amb volants de colors que recorden a pel·lícules de colons espanyols en busca de tresors i pokahontes.  De fet vesteixen con vestirien mexicanes d’una dolenta pel·lícula americana dels anys 60, i sincerament i molt probablement sabent que vaig molt equivocat, penso que les indígenes s’han copiat les vestimentes d’alguna d’aquestes males pel·lícules americanes.  Sigui com sigui com sigui així és. Els homes, una mica més simples solen vestir amb pantalons curts i alguna samarreta de promoció o d’algun equip esportiu segurament extraviada. Un altre cosa que destaca a tots els indígenes es que van descalços sempre.

No son com els indígenes d’africa més forts i alts, sinó que com bastament predomina a Perú, son baixets i solen estar bastant més demacrats.  

No és que sigui un fet anormal, solc creuar-me indígenes diàriament. Solen voltar pel centre en busca d’alguna compra venda d’última hora, però avui han interactuat amb mi.

Sortia de casa i solament creuava la vorera per ficar-me dins del pickup. En aquest petit trajecte de escassos dos metres he passat entre el seu grup de tres homes i tres dones i s’han parat a mirar el meu vehicle.

Obro la porta.

Per estrany que sigui semblen sorpresos al veure que la porta es pot obrir.

“Es clar que hi ha pocs cotxes a la ciutat, però tot i així n’hi ha, i hi ha gent que els condueix. Es pensen que la gent ha nascut allà i està empresonada? No ho sé...”

En fi, obro la porta. Es sorprenen i fiquen el cap a dins per examinar l’interior. Semblen descobrir un nou món.

“I em sorgeix un altre pregunta. No han vist mai l’interior d’un cotxe? No poden veure a través de les finestres? “

Entro, sec, baixo la finestra i els hi faig gestos simpàtics per fer-los entendre que poden pujar-hi si volen.

Una de les dones sembla que m’entén i comença a parlar-me (al meu entendre del cotxe). Sembla que em pregunta si em mouré o si el cotxe es mou o alguna cosa per l’estil. No entenc res del que diu en un minut i mig però dic que si amb el cap. Sempre somrient. I engego el motor.

S’espanten! I fan un pas enrere.

Els hi dic que pugin. Somric. Somriuen i marxo.

No tinc ni idea del que ha passat.