Tinc les mans
dures i resseques de la meva última distracció. M’he comprat una corda. La meva
nova distracció es fer exercici aeròbic saltant la corda dins l’habitació.
14 de febrer. Un dia com qualsevol altre en la major part
del món. Mataria amb les meves pròpies mans resseques a qualsevol que vivint en
un país occidental, no faci d’aquest un dia extraordinari duent a sopar una
bonica noia de llavis de seda sabor a maduixa, i d’olors a rímel, perfum, xampú, suavitzant, desodorant i esmalt
d’ungles.
Dostoievski va
dir; només la bellesa salvarà al món.
Veig que ja t’has deixat menjar el coco per “El Corte Inglés”, però buenU, desitjo que trobis a aquesta noia guapa, aseadita y perfumadita, a la que puguis convidar a sopar.
ResponEliminaPetons
Ains, yo olvide perfumarme ese dia. Seguro que por eso me quede sin cena romantica!!!
ResponEliminaPetonarros