Res

Hi ha vegades que durant setmanes no passa res.

Hi ha temporades on l’únic que pots fer es no fer res, buscar la forma de matar el temps.  Mires el sostre i escoltes música. Repeteixes una i un altre vegada la teva cançó preferida de New Order fins que pots cantar-la de memòria.  Recordes alguna noia rossa, algun sopar, algun perfum i repeteixes diàlegs o situacions viscudes, un partit de squash. Mires com els núvols avancen, es creen  i descarreguen la tempesta.  Recordes alguna bogeria feta per amor. Mires una pel·lícula guardada al disc dur que has vist mil vegades i saps que pots mirar mil cops més per que mai se’t fa avorrida. Llegeixes fent pauses cada 20 minuts per tal de no acabar l’únic llibre que tens.  Descarregues un videojoc dels anys 90 i hi jugues.  Mires com es descarrega lentament algun arxiu d’internet. Dones la volta al teu escriptori de fusta recolzant-lo a la paret i hi llances el teu perfectament equilibrat ganivet. I tornes a mirar la paret. Busques aranyes a les cantonades i en fi no fas res més que matar el temps.

Ningú no diria, cap dels hippies que apareixen de tant en tant per casa nostra amb robes indies i idees de paràsit absurdes creuria que aquesta es també una forma de meditació però al més primordial estat de neteja mental ho és. No flotarem ni arribarem al nirvana, però si reposarem l’instin europeu d’estar en complet moviment. Cinema, teatre, sortir, bar, fer spor, sopar...

Així que de tant en tant, sobretot en èpoques de molta feina, on actues ràpid i tot el bé que pots després d’haver discutit amb autoritats, periodistes i buròcrates en general; decideixes reposar en silenci al interior de la teva cambra. I si el soroll exterior t’impedeix oblidar poses musica surf a tot drap per intentar descobrir la teva cançó surfera preferida.  I seus i escoltes sense necessariament estar en la posició del loto ni dient que busques res dins teus, però al més pur estil de desfragmentació del sistema, si ho estàs fent.

I no surts en busca d’un museu. Ni vas al hotel Huayaga a veure si posen alguna pel·lícula per que saps que possiblement no ho faran avui. Ni vas al teu restaurant preferit a menjar una pizza per que  molt possiblement s’hagin acabat. I no fas res de res per no tenir que veure una ximpleta i bubònica cara  d’un noi massa jove i inexpert que no sabrà com resoldre una situació tant senzilla improvisant o sortint-me momentàniament del seva letargia  per tal de veure una mica més enllà del que hi ha.

Així que no fas res, res de res de res. Però en part d’això es tracta tot això .