Cable TV

TV per cable, més de 100 canals de tot el món. Noticies que van des de Tailàndia a Sudamerica. Canals d’entreteniment. Paramont comedy, dinsey channel, fox, sifi, Soni, warner... Wow tot una bogeria per un addicte al zapping.

És l’últim dia de vacances. Podria fer moltes coses, encara estic a Tarapoto. L’últim reducte de diversió.  Però no, decideixo passar el matí mirant la TV per cable. Reaccion en cadena, Lara Croft, Big Bang Theory, Two man and a half...

Miro enrere i estic satisfet.  Segueixo estant satisfet.

He recorregut la panamericana. He recorregut un tros de la panamericana de sud a nord i després de nord a sud. He llegit tant sobre aquesta carretera, tantes pel·lícules i novel·les.  Motels barats, desert, armes y drogues.

Vaig agafar pels pels una miniban de Chiclayo a Mancora. Havia arribat el primer però vaig tenir que guanyar-me el seient.  S’havien venut les places justes però en última instancia el pilot havia recordat que volia emportar-se a l’amant a passar una nit a Tumbes.  Així que la meva plaça ara era ocupada per una gordeta d’arracades prominents i maquillatge exagerat; desplaçant-me a mi a un seient ja venut. Per que ho sabia jo i ningú més? No ho sé però jo ho sabia i em negava a esperar una hora més després de 15 hores d’autobus. Podria haver-ho discutit lògicament amb el conductor abans de que ningú se’n adones i intentar convèncer a la companyia que passava gratament de la seva ineptitud. Però el meu cansament alimentava el meu cabreig que no tenia res a fer amb el revòlver automàtic que havia vist amagat als pantalons del conductor mentre aquest ordenava les maletes al sostre de la miniban.

He vist moltes armes en mans de molts civils, però sincerament aquí a Perú no n’abunden tantes com a altres països com per exemple Guatemala (tot un duty free d’armes curtes).

Per que ho sabia jo i ningú més no ho sé. El que si sé es com resoldre una situació de més d’una manera. Així que vaig posar-me les ulleres de sol, la meva gorra de baseball de Malta i vaig seure al meu seient ja venut. I a dormir. U got it u solve it.

La discussió va ser llarga però ningú em va molestar. Van crear una mica de confusió amb l’equipatge i vam marxar. Hagués escanyat al conductor.

La panamericana es tal i com es promet. Llarga, recta, creant el desert a dreta i esquerra, creuant bases militars, passant parcel·les numerades amb braços mecànics que mecànicament excaven i treuen lentament petroli a refinar.

I una casa en mig del desert on no hi hauria de viure ningú però on en canvi sempre s’hi troba un senyor dormint en roba interior que et ven una Coca-Cola a un preu prou raonable i et deixa pixar a la seva letrina/forat envoltada de gallines que picotegen.

I vam arribar a Mancora. I vaig agafar una habitació a 2 metres de la blanca sorra i a 100 del mar. I vaig llogar una taula fish tail de 7,4 peus de color groc i prou gruixuda per al meu nivell.  I així va arribar la nit i així hem vaig ajuntar amb la gent del meu hotel (uns 12) i vam sopar, parlar, cantar i brindar per les nostres famílies que estaven passant les vacances a països freds i avorrits.

Aquestes nits son perfectes. Coneixes a gent de la qual molt probablement no recordaràs el nom però que tractes com amics de tota la vida mentre parles de països i bars de llocs que ningú més ha trepitjat.

I una noia francesa que vivia a Brasil però que coneixia perfectament Tajikistan em parla en Farsi que competix amb el meu cada cop més oblidat rus. I parlem del minaret de  Khiva; de les muntanyes; dels talibans; d’Africà;  d’un home apuntant-me amb una pp7; de com saltar d’un tren que descarrila; de com tornar-hi a pujar en marxa;  del malecon de l’havana; del bar de Coban que a les 3 del matí servia cervell fregit; d’un avió sense combustible; d’un hotel al caire; del busseig a Belize; de baralles i discussions amb militars;  de mars i cascades; del surf i del padel surf; i de les coses més maques i més horroroses que un pot trobar a un racó perdut de la mà de deu i que mai ha explicat a ningú més que un desconegut. I mola que algú entengui el que dius i t’enamora mentre et posa trist no tenir algú amb qui viure-ho.  

Però al final estem satisfets del fet i del que fem. Satisfets d’haver contribuït en una missió espacial a mart per a la ESA i fer el que coi estigui fent ara per la CE.

Així que ple de satisfacció miro la TV per que a vegades s’ha de descansar i de sobte sona el telèfon i de sobte veig un número desconegut però que sé que son els tres reis mags. Per que no pot ser d’altra manera a 6 de gener de 2013. Truquen els tres reis mags. El rei U, el rei P, el rei S.

Gracies família.