Avui he currat
fins que el meu cos ha dit prou.. bé de fet no ha dit prou. I suposo que es un
problema per que no paro de buscar els límits i sempre estan una mica més
enllà. No tinc per que fer les coses que faig. Però si tinc a 20 o 30 tios matant-se
vull matar-me jo més que ells.
Aquí sempre
surten problemes, res va fi com la seda, sempre hi ha alguna complicació. I si
bé jo m’he equivocat en algunes coses, també m’he menjat molts errors d’altres.
Un dels errors es creure que tothom pot treballar com jo.
En fi, he deixat
el cotxe al parking a les 11:30. Encara no havia sopat. Mentre tornava a casa,
el meu cos començava a reaccionar al cansament. No havia parat a pensar a mirar
lo brut que anava, a mirar-me les rascades i les ferides. Però poc a poc el cos
es posava en marxa. De sobte veia les rascades als braços, el calor del sol a
les espatlles. Una ungla amb sang. Fins
i tot una butllofa al peu que de sobte em feia anar coix.
Sincerament no sé
per que una persona intel·ligent com jo li agrada tant currar fins a dir prou. Podria
treballar en una oficina amb aire acondicionat. Podria treballar en un banc o
en un laboratori. No tindria problemes en aconseguir una bona feina i una
bonica casa. Però no, m’agrada currar com un negre. En el fons potser no soc tant intel·ligent, en el fons potser soc un idiota.
Jaja el treball manual esta infravalorat
ResponEliminaSi arribes al límit als dos mesos, potser estaràs esgotat als tres..........Treballa, però tampoc cal q. et matis.
ResponEliminaJa sabem q. una oficina o un banc, es mes net i tens aire acondicionat, però no es el mateix
tu en un banc? jajaja ni jarto de vino. Muaaaa
ResponEliminaVaig llegint amb retard a estonetes i no sé si és un consol recordar-te que no ets un idiota.
ResponEliminaDurant molt vespres dels estius passats arribava el teu pare mullat de suor, brut de líquid blau,alguna ferida de ferros de les obres, amb un munt de kilòmetres al damunt... i no era la seva feina, però no podía evitar exigir-se a sí mateix el que demanava als altres. I no podía quedar-se a la oficina amb l'aire condicionat sabent els marrons que esperàven als nois.Jo li preguntava perquè pringava aixísi no era la seva feina...
I no és un consol, sino un orgull després de desfer-se els vincles laborals poder comptar amb bons amics, i no amb ex-treballadors.
Crec que són aquest detalls els que fan diferents a les bones persones.Els dos sou molt bones persones, i us estimo molt. (Montse)