De presidents i bars,

Aquest matí he sortit de casa i he trobat l’avinguda buida de transit, cap motokar a la vista. Just feia escassos minuts una avioneta havia sobrevolat casa nostra per aterrar al aeroport del costat.

El carrer estava ple de gent,  hi havia globus de colors, bandes musicals que tocaven desafinadament l’himne nacional i nens riallers vestits de diumenge.

El president de Perú visitava Yurimaguas.

Tot una mica al estil Bienbenido Mr. Marshall.

Feia poc dies algun administrador despitat s’havia adonat que els índex de població (uns 70 mil) superaven les denotacions de centre poblat i que molt possiblement degut a la quantitat d’escoles i hospitals Yurimaguas es podia denominar ja ciutat. Suposo que l’administrador despitat i a l’hora avergonyit a algú li devia donar explicacions de per que portaven tant temps sense cobrar les subvencions que en sí li devien correspondre.

Així que mentre em disposava a passar un bonic dissabte com qualsevol altre bon ciutadà el meu telèfon va sonar.  La primera trucada era del Administrador despitat que va demanar-me si podia deixar el cotxe al servei del Servei Secret del president. La segona trucada va ser del nostre cap, i el que ell volia era saber si podíem aconseguir una bona foto nostre junt al president. Una publicitat fantàstica segons ell.

Així que com qualsevol altre bon ciutadà vaig apagar el telèfon i vaig decidir anar a seguir la comitiva presidencial. Com aquell angles que va pujar un turó i baixar una muntanya; jo havia arribat a un poble i des d’avui quan en sortís ho faria d’una ciutat.

El dissabte va passar sense gaires més incidents.

A la nit, per descansar de la permanent companyia dels meus companys (amb els quals treballava i vivia)  vaig decidir anar a fer un volt fins a la plaça de Moralillos on hi havia un mercat de nadal i on com sempre hi trobaria el meu bar preferit obert.

Vaig passejar, vaig sopar, vaig trobar-me amb alguns coneguts que vaig detenir-me a saludar i finalment al bar vaig acabar.

-          Un vodka amb gel.

-          No hi ha gel, però seu amb aquí amb el meu germà i jo i ara te’l portaré. Una cervesa mentrestant?

-          Si, esclar.

Si eren les 10 vaig marxar a les 2:30 sense haver tastat el vodka però acabat junt amb el germà unes 15 cerveses que van insistir-me en no deixar-me pagar. La conversa va ser prou interessant. L’home tenia uns 56 anys, família a espanya i centenars d’aventures de com s’havia guanyat la vida a la selva. Era una home ric i pròsper. Entre varis negocis el que més li agradava era destil·lar arrels per fer diferents licors, segons ell bevies mentre milloraves la teva salut. També em va explicar altres histories que calia desxifrar  entre línees.  

Ell no ho havia dit, jo no ho havia escoltat i molt sincerament jo no era ningú per poder-lo jutjat.

Al matí següent (per motius varis) vam agafar el cotxe i vam conduir fins a la ara altre ciutat més propera, Tarapoto, a unes 2 hores de camí.

Semblarà estrany però l’home s’adapta i s’acostuma més ràpidament del que sembla a la mala vida. Duia poc menys d’un més a la regió i ja em va semblar fantàstica aquesta més modernitzada ciutat. Hi havia llums al carrer; els supermercat tenien neveres plenes de productes i els dependents anaven amb ridículs barrets de nadal; al centre de la ciutat hi havia un pi cobert de llums que devia fer 8 metres;  també hi havia un cinema i en ell s’hi projectaven modernes y fins i tot un restaurant de sushi.

Així que després del sushi vaig tornar a passejar fins a un bar musical.  Ràpidament l’amo del local se’m va presentar, em va estar explicant una mica el ritme de la ciutat i convidar a algunes begudes locals. Tenien un pisco d 10 anys amb una vibora dins.

Quan encara no volia marxar, va allargar-me la mà, educadament vaig encaixar-li i va dir:

-          La presidencial avui convida també la casa.

Així que mentre li seguia mantenint l’encaixada vaig respondre educadament.

-          No gracies avui es diumenge.

I després vaig marxar.