Soldadets de plom

Avui he portat la camra de fotos al Hush, però corrent no és molt fàcil aconseguir res de bo. Al anar cap allà he pillat un dels cotxes d’un tio que en teoria era marine. Els vidres tenien uns tres o quatre centímetres de gruix. He fet algunes preguntes de cortesia, ja que em portava de passatger i crec que he pogut arribar a la conclusió que realment no treballa directament per l’ambaixada. Tot un misteri. Però aquí si t’hi fixes molta gent te feines no del tot normals. Hi ha un home que no se per quin motiu un cop a la setmana condueix fins a Kabul.
Com els organitzadors de la cursa eren americans, després la festa ha sigut a casa d’un d’aquests tios. Es curiós, la gent normal si té un penjador a l’entrada de casa i penja abrics, bufandes i barrets; aquest home hi tenia un uniforme de soldat de camuflatge per a la selva i un altre de caqui per al desert. El garatge era ple d’instruments per construir grans instal•lacions elèctriques.
Així que mentre bevíem i menjàvem se m’ha acostat un home de somriure i cabell perfectes que havia conegut la nit anterior i hem deixa anar: “Today i was asking in the office if someone know something about and Spanish guy mapping close to the Afgan border, and someone told me you might be form CIA” l’home en qüestió treballa per al World Bank i afegeix “Are you form CIA?”.
Realment si pares a contar el numero d’americans per metre quadrat algo no quadra.
Al final he marxat a un sopar de la gent de la meva feina i he deixat enrere el tema dels espies i soldats. Allà m’he tornat a trobar al director de l’opera de Dushanbe (italia), i he intentat convencel de que no marxes de Tajikistan, dient-li que en uns anys serà un lloc magnífic, però el pobre sembla realment cansat de que les coses no funcionin. L’altre dia se li va desbocar un cavall en mig de Aida.
He tornat a casa caminat en mig de la nit. De sobte ha sortit un gos enorme del no res amb l’aparença de venir a menjar-me, he mirat a les meves botes només per donar-me conte que tot i que em prepares a donar-li una bona patada seria inútil, i he fet us dels sentits aràcnids per saltar sobre un arbre. El gos ha passat de llarg furiós sense veure’m, sempre he dit que no passa mai res per aquí. Una ciutat tranqui-la, plena de soldadets de plom.