Hay un judio en mi

Ja estem a Agost, la primera setmana acabarà més o menys al Iris celebrant el meu aniversari. Aquesta es presenta estranyament amb nous successos. La primera cosa (sempre apassionant perquè aqui no passa gaire) és que ens acompanya un nou membre Italià, que esta començant un projecte en un altre zona del sud, i vol saber com estem fent les coses aquí. Així que el primer dia d’aquesta setmana (nidielia) l’he acompanyat a veure com fem les coses aqui. Un matí interessant, des del punt de vista geològic, ja que ell es geòleg i he tingut l’oportunitat de fer-li moltes preguntes. Les muntanyes que rodegen les valls són com es pot veure a les fotos, creades amb sorra molt fina, i quasi sense cap roca. Així que al primer contacte amb l’aigua, es creen parets impermeables, que fan que l’aigua només pugui córrer, per la conca del riu, on hi ha pedres. Així es com es creen exactament pous d’aigua de pluja a la ciutat de Venecia. Però també és un problema per les fonts on nosaltres hi connectem tuberies, ja que són petites i fàcilment poden canviar de configuració i tenir la sortida d’aigua més avall. Cosa que pot succeir molt fàcilment al haver-hi algun terratrèmol, i aquí sens dubte n’hi ha.
Un altres cosa interessant que he descobert, és que just per sobre del nivell on nosaltres treballem, hi ha gent amb cubells foradats o amb el cul de reixeta removent grans quantitats de sorra i filtrant l’aigua. Busquen or! . Or fluvial, que sol aparèixer en èpoques de pluja (ara no) i que òbviament denota l’existència de mines subterrànies més grans. Preguntant preguntant, he arribat a la següent relació: 1 gram d’or a una puresa del 93 per cent, 100 somonis. Seria interessant tornar a casa carregat amb Or, Caviar i Vodka. Tot i la crisis seria un nadal diferent o millor que conformar-se només amb or, incens i mirra.
Mentre anàvem amb cotxe a més, em creuat un grup de 4 homes armats. És la primera vegada que veig un grup així aquí, pel que fa a mi m’han donat bastant de respecte. No anaven ben uniformats, de fet cada uns vestia de manera dispar. O amb uns pantalons militars, o amb jaqueta, etc. Així que estúpidament he dit que potser anaven de caça. Amb Ak-47? Ha siguit un comentari estúpid, tardarien més a recuperar trossets de conill que en veure’n un. Desprès ha resultat que eren policies, que per res tenien cara de bons amics, ni semblava que anessin ni busquessin res.
Per acabar un apunt divertit final. Al tornar després de dinar, he buscat com es deia “Sexe” en Rus i per la meva sorpresa la paraula precedent a “sexo” en el meu diccionari castellà era exactament Пол, que en alfabet llatí s’escriu i pronuncia Pol.

Caviar i Vodka

Avui últim dia a la ciutat he anat a sopar al restaurant Ucraïnès de Dushanbé, prop de la "Opera Ballet". El menú ha sigut peix fumat amb cebes i patates, caviar vermell amb torrades, 10 ml de Vodka per renovar el gust després de cada cullerada, aigua i cafè.

Quan hagués pagat per això a Barcelona? Aquí 10 euros.

Trekking with big fishes

A les nou he baixat per l’avinguda Rudaki (sud), fins a la primera cantonada després de d’universitat d’agricultura, on hi ha un petit parking.
Allà he esperat uns 20 minuts i ha començat a aparèixer gent que s’apuntava a la sessió setmanal (diumenges a les 9 en estiu a les 10 en hivern) del club d’excursionistes, organitzat per dos nois rusos i el conductor Tajik. No s’ha de fer reserva. Normalment hi ha entre 15 o 25 persones, avui però només érem 7. O més aviat 6 tios guays i jo. Un home de l’ambaixada americana amb el que ja havia parlat al Irish Pub, un angles de matrícula vermella, un altre de la UN amb una gorra que segons ell li havia regalat Angelia Jolie, un del Worl Bank i gent per l’estil. Gent gran que tot i que semblava que el seu lloc estava millor rere una taula rere una secretaria eren uns “fieras” pujant muntanyes. Al final però no érem prous per anar al glaçar i em anat a un lloc més proper, situat la metaixa area de Barsob,al nord de la ciutat.
Així que em fet una caminada d’uns 3 km en línea recta des de:
Lat= 38.835611790º Lon= 68.889338169º Punt situat sobre el mini generador d’electricitat d’un poble anomenat Tacob.
Fins a una petita cascada situada a:
lat="38.808904700" lon="68.894406790"
Tot i que la ruta no té pèrdua seguint la direcció i cami, he salvat un Track amb el GPS de 1000 punts per si algu s’anima a repetir-ho algun dia. La llàstima és que no puc adjuntar arxius al blog. Tot i així el guia estarà cada diumenge esperant amb la seva furgoneta gent nova per portar a donar una volta
Al tornar com l’excursió ha sigut en un lloc proper i em tornat mes aviat de l’habitual, hem anat al restaurant mexica. Situat a uns 200 metres al sud est del punt per partida, a fer unes quesdilles i unes cerveses.
Benvolguda civilització.

En la següent web podeu trobar l'informació GPS de tota la ruta a peu.

GPS Track

Sé que la web no es gran cosa, però just estic aprenent a disenyar amb HTML.Per això hi ha imatges i texts random arreu. Només son proves.

Primer trekking per Tajikistan

Primer Trekking per Tajikistan

барсоЪ

Avui ha sigut un altre dia agradable. He preparat el dinar per uns amics Rusos que treballàvem fins al mig dia. Després hem fet un passeig per la zona muntanyosa del nord un area anomenada барсоЪ, hem caminat uns 20 minuts fins a unes petites cascades on ens em banyat amb aigua congelada, i al tornar em anat al que no era un restaurant arab sinó Libanes al que vam anar l’altre dia. Vi, puros cubans i cafè turc. M’han passat també el contacte per anar demà (com fa un grup cada diumenge) a un glaciar prop de la ciutat a 2500 metres d’alçada. La tornada a casa amb taxi ha sigut una pujada de moral. M’he dirigit a un taxista i he dit en rus “Hola, vull anar a tal lloc, quan em costa?” al que ha contestat “10 somonis”, “Esta l’avinguda rudaki encara tancada” “si”. Pel que he suposat el meu rus no esta gents malament, normalment quan he pres altres taxis des del mateix lloc per anar a casa amb altre gent sempre els hi han demanat al principi 30, i avui el preu inicial només era de 10.
En teoria la setmana que ve hauria d’anar a fer un treking de tres dies amb la meva jefa als Pamirs (segones muntanyes més altes del món), per desgracia encara no tinc els papers en regla i és una zona en la que només es pot accedir amb un permis especial.

Contactes

AVui ha tocat restaurat Irani, situat a la tercera planta del edifici del cinema, i amb vistes a la gran avinguda i al monument que ja vaig ensenyar en una foto anomenat Somoni.
M’han pasat a recollir, just quan em comunicava amb algu important a barcelona i la preciosa joia negra dels anys 40, no m’ha deixat acabar la conversa amb la preciosa rossa catalana. Així que com cada día em baixat per la gran avinguda en direcció sud per arribar just a l’àrea dels palaus. El palau de les Nacions i el Palau del president.
Com sempre em demanat més del que podiem menjar, mentre escoltàvem un horrible cantant local, que interpretava entre alguns exits Iranians, velles glòries com “I just call to say I love u”, cançó que toquen sempre i a tot arreu.
Després ha arribat per fi “la meva puesta de largo” en divendres al Irish Pub, local d’expatriats, on un només necessita d’aixecar-se de la seva cadira i presentar-se a algun dels altres treballadors estrangers . Tot i que la nit no era molt moguda, el nostre grup, donava part amb representants de la OSCE, alguns periodistes estrangers i nosaltres de les ONG’s. He demanat un Vodka i un del grup ens ha repartit puros cubans.
Discussions de diferents tipus, més targetes de visites i invitacions a compartir informació o a fer petites excursions en cap de setmana. La nostra secretaria de la capital bevia amb l’ambaixador de la India junt amb un altre parella de representants d’un altre ambaixada. Després amb un ambient cada cop més distes els grups s’han anat barrejant i s’ha pogut parlar amb membres de l’ambaixada Americana, amb un home que duia una gorra de DIsneyLAnd, altres Ong o constructors privats. I finalment he acabat parlant amb un membre dela Comissió Europea, que finança el meu projecte que s’ha ofert a passar-me planols de petita escala que en teoria per mi son TOPSECRET. Ha sigut agradable, peruque tot i que ell era Italia tenia un espanyol perfecte, l’he convidat a unacervesa, i quan s’ha fet tard he preguntat si volia compartir un taxi. Per fortuna ha respost, tinc matrícula vermella que vol dir entre altres coses, que una te cotxe, i que dos la policia no ens pararà. Bo saber-ho quan el limit d’alcohol al volant es 0,0.
Bona nit barcelona.