Marxar d'Almati

Almati és un lloc perfecte per descansar i carregar piles. Cosir els estrips dels pantalons, rentar roba i menjar alguna que altre pizza o hamburguesa. Per sort vam trobar a més el lloc idíl·lic per refugiar-nos de la immensa ciutat. "European" backpackers hostel. Una casa amb jardí i un grapat aventurers que creuen el mon i es troben per intercanviar experiències. Una tranquil·líssima llar en una zona residencial a pocs metres del centre i a l'ombra d'alguns rasca cels. Lloc perfecte per reposar i gaudir d'alguns plaers occidentals. Sortir de copes amb amics improvisats. Tant bo, que ens ha costat ben bé 6 hores marxar. Al matí, m’he preparat tranquil·lament l’esmorzar i carregat la bici mentre parlava amb altres viatgers. La veritat es que deixar la ciutat i els nous amics per tornar a la solitud de la carretera, les latrines, la calor...no es sempre fàcil. Però finalment hem aconseguit desenganxar-nos i sortir passat el mig dia... durant els primers 30 km no deixava de pensar que ens haguéssim pogut quedar fins dissabte. De fet no teníem cap presa ja que tenim 6 dies per fer 330 km.

i per sort el dia ens ha tornat a sorprendre per alegrar-nos el camí. No sabem mai cap a que anem, ni que esperar. Així que mentre fèiem una pausa per menjar a la bora del camí, un cotxe esportiu ha parat al nostre costat i n’ha sortit una preciosa noia rossa amb un elegant vestit d'estiu negre amb obertures al costat fins a la cintura. Tot seguit ha començat a parlar-los en un angles bastant basic per tal de presentar-se i preguntar-nos si volíem beure alguna cosa.

Així que com no podia ser d'altre manera, hem acceptat. Ens ha portat ha dinar, no ens ha deixat pagar i desprès ens ha preguntat si teníem presa. al que hem contestat que no. així que ens ha volgut portar amb cotxe a un llac proper. La radio a les muntanyes no funcionava, i l'únic CD que tenia estava ratllat, així que ha parat a una benzinera i ha comprat un CD de música occidental dels anys 90. Temazos. La noia conduïa perfecta i bojament a gran velocitat fent inclús adelamtaments triples...jo al seient de radera reia per l'absurd de la situació. Ella pel retrovisor veia el meu somriure i reia mentre seguia accelerant.

Al passar el dia i fer-se tard, em decidit amb L'Adam de preguntar-li si podíem convidar-la a sopar per agrair-li el passeig i de pas preguntar-li si podíem acampar a casa seva. Finalment em acabat dormint en una casa en construcció que esta fent per els seus pares.

Al matí següent ens ha vingut a buscar per despedir-se i obrir-nos la porta on hi teníem les bicis guardades. Com sempre, al matí s'ha fet difícil agafar la bici i dir adéu. Però així és aquest viatge, només es pot mirar endavant per fer de cada dia una nova aventura i per descobrir una nova sorpresa.