dimecres, 25 de juliol del 2018
Boring!
Dia de bici, 121 Km per endavant. Al passar
per el km 40 hem passat per davant d’un check-point. Però és que n’hi ha tants
que es impossible parar a tot arreu. Així que com no ens han dit res hem
continuat. Al cap de 2 km un cotxe de poli ens ha segut, fet parar i tornar.
Ens han portar al check-point i documents. Els polis eren mega majos. En han
posat al magatzem... sort que no entre barres. Ens hem tingut que esperar una
bona hora en la que ens han donat begudes energètiques, xíndria, tabac i aigua.
S’han fet fotos amb nosaltres i finalment hem pogut marxar. Em parat varies
vegades durant aproximadament una hora.
Tot i així em arribat a destí, on dos cotxes
de policia ens han escortat fins a un hotel per turistes. No el que volíem
nosaltres però bueno. Era 4 estrelles i una mica car... però crec que gracies a
ells ens han fet un mega descompte. Thothom ens mirava a nosaltres i al nostre
escort.
La gent és molt simpàtica i la poli també. Tothom
ens somriu. En una tenda, després de sopar he comprat unes galetes, ja que
encara tenia gana. La dona me las ha regalat. Després caminàvem per carrer i un
cotxe de poli ha vingut a tota llet. D’ell han baixat 2 homes.. amb escut i
bastó i molt espantat ens han començat a parlar... ha sigut tot un embolic ja
que era impossible entendre’ns. I han
seguit apareixen policies i rodejant-nos. Finalment 2 adolescents sense por els hi ha dit
que érem turistes europeus...
Després he tornat al hotel i m’he afaitat.
dimarts, 24 de juliol del 2018
China night streets
I love the night here.
They don’t have food streets markets as in the east of China but even… its
amazing. At night the streets light up! The people go out and fill up the
earlier empty restaurants. Hundreds and thousands of possibilities. On the
streets appear suddenly improvised tables. People sitting in tiny chairs eating
next to the road. Buckets with live sea food and a valance in the middle of the
street, Troller-bbq’s where to buy “pinxitos” of different things…weird meat,
mushrooms, calamari! And the smell and the people! Everything is suddenly
moving. The shops are fully booked with snacks.. cooked meat in vacuum bags. 3
yuan for a cooked chicken feet! The shops are open and the city seems to be
finally awaken.
Carretera i big matxin gün
Avui mentre esperava al Adam al mig d’un
poblet, un home gran/avi musulmà s’ha apropat a mi i començat a parlar. Ell
somreia i jo tb. Crec que no parlava xines, sinó l’altra llengua oficial aquí.
L’home duia una perilla blanca molt xula i ben retallada. De totes maneres jo li deia en anglès rient,
no entenc res. Tot just ha arribat l’Adam i just al mateix moment ha parat un cotxe de policia i n’han baixat tres
polis amb a very big matxin gün com deia el tio d’airbag. L’home musulmà ha
seguit caminant ja que tot semblava que la cosa anava amb nosaltres. Havien
parat per que ens havien vist parlar amb un musulmà. Cap problema! Seguirem el
joc. Jo ric, els polis riuen, tots riem. La gent curiosa s’amuntega. Passaport,
ens fan algunes fotos i quan veuen que son només un parell de turistes estúpits
amb barrets xinesos s’ofereixen a ajudar-nos “sabeu on anar?” “necessiteu res?”.
Les carreteres aquí son molt bones. Sense
forats. Inclús totes les boques d clavegueram disposen de tapa, cosa que ajuda a
no matar-se si un va despistat.
Cada pocs km hi ha càmeres de reconeixement
facial. A les ciutats cada pocs metres. Abans d’entrar a les ciutats s’ha de
passar per uns controls tipus peatge. A nosaltres quan ens veuen ens obren un
carril especial. VIP. De fons als altaveus una veu femenina xinesa va repetint
la mateixa frase. Ens paren, follw me, passaport, fotos. ON aneu? On dormireu? And
go... part del joc. Big brother is watching you.
dilluns, 23 de juliol del 2018
Frontera Kazako-China
La frontera entre Kazakhstan i China es potser un dels pasos fronterers més extensos que he creuat mai. I això que n’he creuat un grapat, incloent Egipte i Israel per el Sinai.
Seguint la carretera que va cap a Khorgos un s’acaba trobant amb una balla seguida de torretes i diversos focus. Tot i semblar que aquí es el punt on es creua no es així. Després d’ensenyar el passaport ens deixen passar per tal de recórrer uns 4 km en un terreny en blanc. Pura aèria militar. Al final dels 4 km s’arriba al poble de Khorgos (Kazakhstan) enmig de les balles. Un cop més s’ensenya el passaport per tal de poder creuar el pont al que creiem que ens duria a Xina. Al altre costat del riu ensenyem altre vegada el passaport i ens deixen entrar a un edifici per tal de creuar un recinte per passar a l’àrea on declarar les pertinències. Un cop fet, passem altre cop a control de passaport per tal de rebre el segell de sortida del pais. Sortim de l’edifici i encara hem de creuar dues balles més ensenyant el passaport per arribar a una carretera semicircular de 8 km per arribar a la Xina.
La carretera transcorre al voltant d’uns edificis que fan pensar que xina esta creuant un parc d’atraccions o casino en terra de ningú. Inclús amb una norià. Al aproximarnos a xina apreciem com tot serâ diferent. Diversos rasca cels i modernitat. Si em pregunteu us diré que xina vol que la gent del altre costat vegi des de la seva humilitat com a l’altre costat hi creix un inacabable imperi.
Un cop a xina veiem com per primer cop en aquest viatge cap dels idiomes que tinc al cap servirà per a comunicar-se. Els primers militars son incapaços de dir una sola paraula. Passem per múltiples escàners (la medicina i el ganivet que porto passen desapercebuts). I després d?ensenyar varies vegades el passaport finalment arribo a una maquina que amb Español em diu que ha de llegir les meves impremtes. Tot seguit un home molt educat em demana el telèfon i revisa les meves fotos i els meus últims contactes de whatsapp i wechat. I ja som a la xina. Ens havien dit que podia ser molt pitjor, que podien haver descarregat tot el contingut del nostre telèfon a la seva base de dades.
I a l’altre costat tot és diferent. La gent és diferent, el menjar és diferent. No es parla rus ni anglés. Llums de neo, cartells florescents, musica, sons. Es respira un altre aire. Més humitat i més aigua, camps fruiters. Policia a tot arreu que ens deté per registrar els nostres passos. Parlen i parlen en xines i riuen i riuen i no entenem res.
Aquí sembla que hi ha molts menys turistes que a cap dels països creuats abans. La gent em mira amb por o ràbia. Gent em fa senyals de que no els hi agrada la meva barba. Alguns contents i riallers volen fer-se fotos, altres em miren com si fos un dimoni. Els nens es sorprenen.
És agradable tornar a un lloc completament nou. Tenir que tornar a entendre com funciona tot. La moneda, el menjar i el dormir.
El dormir... aquí només uns pocs hotels tenen llicencia per allotjar estrangers. Al primer que hem anat ens han dit “aquest hotel és només per xinos, heu de marxar”. Cosa que m’ha omplert de ràbia. Avui encara, però el dia que després de fer 150 km em diguin que giri cua explotaré. Hotels només per a xinesos? Però hem de seguir les normes. El càmping esta prohibit. La policia ens para diverses vegades i ens pregunta on anem i on hem dormit. A la carretera hi ha càmeres que et registren la cara.
Tot nou i sorprenent!
diumenge, 22 de juliol del 2018
The old mosque
With the head full of
worries I walked down to the Zharkent old mosque to find some peace and quietness.
I had to go around and around of the double wall to get to find a way in. The
old mosque or old temple is surrounded by its natural old and reconstructed
wall and a new fence in the middle of street as it would be a protected
American embassy in the middle of a metropolis. The place look dead, no one inside.
Just some small kids trespassing the first fence.
The building can say a
lot about old and new history. The main door to go across the old wall is build
with the architecture as could be used in an Uzbek Madrasa . On the top of the
door a small Chinese tower.
I don’t know if it is
allowed to go inside. But I found the guard or the keeper and I gave him about
one euro to snick in.
Inside we found an old
mosque build over a Chinese temple or a Chinese temple build over an old
mosque. The main building was definitely a Chinese architecture. However, on
the walls one could see the word Alla written in Arabic characters. The red Chinese roofs culminated with a half
moon. The Muslim “altar” finished with a Chinese throne.
Outside the beautiful wild
garden a dozens of crows jumped around. Inside on the dark angles dozens of
bats. Both animals symbols of death. If you ask me to make up a story I would
tell you about old warriors that fought
and drooped their bodies on the temple ground. Dozens of penitents souls forced
to stay for the shame of dropping blood in the name of the name of the name.
How many times an
invisible line changed its longitude. How many Chinese people living on that
side? How many Kazhak people living on the other side. And after hundreds of
years nothing changed, the time passed just leaving a transvestite sanctuary.
dissabte, 21 de juliol del 2018
Subscriure's a:
Missatges (Atom)