En bici con un local

Si fos que en aquesta ciutat la gent anés en bici, jo, passaria per a un Tbilisié local. Qui s’hauria d’imaginar que no estic anat de la feina al gimnàs o del gimnàs a un sopar. Qui podria pensar que en realitat he vingut des de Alemanya en bici. Quina bogeria! Però en efecte no dec passar per a local ja que cap local aniria en bici per Tbilisi amunt i avall. Quin perill de ciutat! Quin suïcidi! I quina tranquil·litat Que relaxant anar en bici a tota velocitat entre els cotxes que van xiulant i pitant. Anat en contra sentit. Entranpusar en els múltiples forats. Que relaxant passar per a local. El vent a la cara, el somriure mode on i descobrint cada racó amb el meu propi mitja de transport. Surto del hotel, en un pati que molts podria recordar un barri del raval. Em poso les meves ulleres de sol i salto sobre la meva bici. La única aparcada aquí.