Els primers dies han estat genials. Començar
amb amics va ser lo millor, fer una transició continuant després amb nova gent
també va ajudar, i finalment provant d’anar sol ha estat una bona sensació. De
moment em fa feliç anar amb bici, al anar sol tinc problemes per parar inclús quan estic
esgotat. Vull anar més en lluny, saber que hi ha sobre aquella muntanya o rere
aquella corba. Haig de recordar-me a mi mateix de parar per menjar o descansar
si estic al límit.
El millor es creuar per zones deshabitades. És
increïblement fàcil veure animals salvatges. Al viatjar encontra del vent i
sense fer soroll, he pogut veure diferents tipus de conills y cérvols. Espero
poder veure camells en alguns mesos.
